Repte poètic 122 - Charlize Theron amb Albert Einstein

Un relat de: Repte Poètic Visual

Charlize & Albert

Charlize Theron amb Albert Einstein

Camps gravitatoris - Xantalam

Ara sé que la distància més curta
entre dos cossos en moviment,
en derives confuses,
és una rectilínia en erecció.
És la revolta àlgida, l'acceleració
del pols, l'electromagnetisme
que engoleix, es busca i es retroba
en la fam de l'altre. És la força
dilatant d'un temps absolut, un mateix
sostre perdurable, la llei dels estels
absents, la dinàmica de les hores
rodones, l'espai físic escurçat,
reduït a un endins de l'altre.

La volta celeste de la corba
ondula per sobre l'horitzó;
s'acoblen en misteris perpetus,
deliri en el cel de la boca.
La llengua viatja en contorns infinits
per la pell ingràvida de les sines,
pels cabells negres de la nit,
i es clava en uns ulls inacabables.

Desconec les lleis precises del temps,
de l'espai, la matèria i el misteri...
Tan sols copso els camps gravitatoris
del nostre desig exacte.

***



Master class de càlculs varis - perunforat

Master class de càlcul

relació entre la curvatura de l'espai-temps,
quant distribució de matèria
gravetat IMMACULADA en el límit no relativista
conceptes mètrics: distància, angle i volum
IGUAL A: 2
[oh, quina constant cosmològica
qui fos Leonardo per fer-ne un estudi de mesures
i crear-ne un irreal món estàtic]
una equació a la dreta, l'altre a l'esquerra
ordinàries i derivades parcials
oh, magnífica fracció i/o conjunció
comprovació de termodinàmica
de l'element en qüestió com a font de calor
[Per dir-ho planer...
Si fos màquina de vapor, faria anar a tota la RENFE]
la dilatació adiabàtica és constant,
qui fos fricció per estudiar la tribologia,
si fos estàtica rotaria i lliscaria,
si fos dinàmica faria impuls de tots els engranatges
per dir-ho planer, l'escalfament global
emergeix fluids per totes les glàndules
cada vegada tinc més clar que VULL SER METGE


dona i geni... en estat pur - Marc Freixas

ella
ensenyant-me la pell suau
per entremig dels pits

ell
treu la llengua
assaborint com sempre la bellesa...

desitjant les matemàtiques d'un cos en estat pur


per ell, en ella
i en tots nosaltres
sorgeix la màgia
de l'impacte científic i estètic
més agosarat que mai han vist els meus ulls


he dit!!!


Fins aquí puc llegir! - aleshores

Fins aquí puc llegir:
ella és real, segur!

De primeres no ho sembla:
te cara d'anunci
que, com es sabut,
no es mai veritat,...

Però ella és real,
ho diu més avall
on acaba l'Albert
i comença la pell,...

El maluc a l'esquerra,
ens Denota tensió,
suau ondulació
que s'hi forma i,...
fins aquí puc llegir,
Més avall el censor,
diu que no hi anem,...

Però no és això
No es ben be això,...

Ja diu quelcom més amunt:
a la galta s'ho escriu,
sorneguera!,
el clotet a la galta,
la comissura als llavis
la mirada, ens ho diu:
que és prou intel·ligent!
Ella és com l'Albert,...


Sinuós laberint - Renée Vivien

I certament, amb la llengua,
resseguiria les teves corbes
que superen amb escreix
la teoria de la relativitat,
quina relativitat hi pot haver
en un àngel de bellesa tangible?
Dona de llum, ofrenes el cos
a un home titllat de geni,
quan jo no he estat res més
que un esclau del pensament
allunyat del plaer dels sentits.
Si tornés a viure em perdria
pel sinuós laberint del teu cos.


Contrapunt - Dr. Livingstone

La teva llengua, venerable científic despistat,
no podria tenir millor ubicació;
just al mig d'aquest ventre pla,
d'aquest melic perfecte,
a tocar d'un pubis deliciós i
d'uns pits de somni.

El teu rostre arrugat,
aquesta expressió de bromista irreverent,
no podia tenir millor contrapunt
que la mirada juganera,
la boca perfecta
i els rínxols airosament caiguts
sobre aquesta carona d'àngel entremaliat.

I per primer cop, avi saberut, t'envejo;
sé prou bé que sóc invisible per l'actriu de somni,
la noia de sucre i mel
que no dubtaria pas ni un moment,
si enlloc d'una samarreta,
et pogués tenir a tu.


Física o corpòria? - Silència

Quina relativitat cal esperar entre els pits d'una fèmina
Que és irresistible com respirar o moure's o viure simplement?

Com batega la bellesa a les artèries del geni en constatar
Que una petita igualtat capgirarà la percepció de l'univers?
Quina física segueix el desfici corporal en deixondir-se,
Si les masses varien, s'amplien i es multipliquen els batecs?

Del ventre de la bella estant, burla el savi l'encarcarada
impostura d'una ciència que es fa vella, amb un posat somrient.
I els ulls d'ella saben com esguardar el món que cau als seus peus,
A la debilitat que mina fins i tot la intel·ligència i el posat més auster.

Potser algun il·lús ha cregut la màgia ofegada als pous de la ciència
fins que ha vist emergir triomfant la deessa que torna l'escèptic creient.


AQUEST ANGELET ... - Fidel

Aquest angelet de cos present...,
no duia la foto d'un poeta burleta
que ens treia a tots la llengua ?.

Aquest angelet de cabells daurats,
què ens vol mostrar realment ? :
Un cos d'òptimes circumstàncies, exaltant ?,
una autopista de xocolata desfeta
regalimant com afamada lava ?,
(o això és només al cabàs dels meus somnis ?).

Aquest angelet de gran veure...,
una petjada de giravolts de tall intel·lectual ? ...,
idolatra al mestre de la ciència,
o... pretén cridar l'atenció dels flashos
que enlluernen llur cos com estel fugisser?.

Aquest angelet de cos plusquamperfecte...,
no du cap poeta ni cap científic de renom.
No du el seu cos que ens fa distreure
per recaure en profunds pous pecaminosos ...?

Aquest angelet escultural,
ens ensenya una llengua
(com un infant -"elis, eliiis"-
o com els Rolling Stones)
xopa de deler,
talment com tants i tants mortals
quan la miren imaginant els seus llavis
i...se'ls mulla l'entrecuix.
Exagerat ?. Els poetes ho som molt,
els que la somnien..., no !
Autopistes de xocolata desfeta,
el seu cos, els meus... versos
i tu a l'altra cruïlla del principi de relativitat.

Devastat pels somnis,
somnio per refer-me.
Amb angelet o més aviat ... sense.


Camps gravitatoris - Xantalam

Ara sé que la distància més curta
entre dos cossos en moviment,
en derives confuses,
és una rectilínia en erecció.
És la revolta àlgida, l'acceleració
del pols, l'electromagnetisme
que engoleix, es busca i es retroba
en la fam de l'altre. És la força
dilatant d'un temps absolut, un mateix
sostre perdurable, la llei dels estels
absents, la dinàmica de les hores
rodones, l'espai físic escurçat,
reduït a un endins de l'altre.

La volta celeste de la corba
ondula per sobre l'horitzó;
s'acoblen en misteris perpetus,
deliri en el cel de la boca.
La llengua viatja en contorns infinits
per la pell ingràvida de les sines,
pels cabells negres de la nit,
i es clava en uns ulls inacabables.

Desconec les lleis precises del temps,
de l'espai, la matèria i el misteri...
Tan sols copso els camps gravitatoris
del nostre desig exacte.

Charlize i Albert a la cantonada - darkman

La teva física
i el meu físic
revolucionen tants àtoms
com plantegen teories.
Jo em faig estimar
tu et fas escoltar.
A tu t'admiren,
a mi em miren
i se'm mengen,
tant els homes
com les dones,
a tots dos.
En un món perfecte
tot això seria
el malson d'una ment
pertorbada,
o imperfectament
pertorbadora.


Inspirador - bellissima

El teu llavi delata que ets golafre de vida
que tot, ampla, ho abastes: bellesa, dons, dolçor,
regal de la delícia de la dona que esguarda
amb la mirada clara, l'oreig de l'horitzó.
Pell setinada, fina, samarreta escotada
on hi estampes, perlada, esplèndida faisó:
d'aquí Einstein ens mira amb la posa admirable
d'una llengota afable, lluny de l'adulació.
I la teva figura justa de porcellana
en mostra, ben dreçada, la diàfana elecció:
ets bella, però fas tria d'allò que mai s'acaba,
la intel·ligència clara que no té aturador.
I així en tu combines la bellesa encantada
amb la saviesa alada, i en vols signar la unió.
Dona bonica, cigne, presència delicada,
vols un home a l'alçada del teu inspirador.


Un roc - Bruixot

Que ens mostren els ulls?
Una ombra de por dissimulada?
L'aire de la roca
que ens travessa l'ànima i no ens toca ni un pèl?
La ingravidesa?
L'estupor?
No.
És el joc, que ens mostra,
el joc, i no pas res més.
No és tan seriós tot,
tanoca,
dius,
entre pits i melics.
I ens pertoca d'insistir-hi:
res més, ni un roc,
ni allò del més enllà.
Ni el miratge que tems quan veus que,
curt,
minva i s'esgota el vers quan cerques
la llengua de l'univers
al mig de la corba
de l'espai-
temps.


Naiade - Perquè la intel·ligència ha d'estar renyida amb la bellesa? [FORA DE CONCURS]

Sensual bellesa efímera
guarnida de genialitat immortal
Perquè provoca aquest impacte visual?

Prejudicis estereotipats
etiqueten la bellesa mancant-la d'intel·ligència
Perquè no poden anar de la mà?

Imagineu l'Einstein amb samarreta
estampada de Charlize
Perquè ens sorprendria i titllaríem de bogeria?

Barreges genètiques donen el veredicte
deixem que la ciència es pronuncií
i que doni a cadascú el seu toc de genialitat.

Tan pesa l'un com l'altre a la balança de la vida
la natura combina els ingredients
hàbil joc d'alquímia, secret pel coneixement.


Bellesa i Ciència a la Balança - llamp! [FORA DE CONCURS]

És la foto bellesa femenina renyida a
mb intel·ligència masculina?
Què és la bellesa femenina i què és la genialitat de la ciència?

És la bellesa d'una dona o és la intel·ligència d'un científic?
És la bellesa d'un científic o és la intel·ligència d'una dona?

És la curvatura del maluc o és la quadratura d'un científic?
És la quadratura del cercle o és encerclar el quadrat?

És la bellesa de tiralínies?
És la teoria científica revolucionaria?
És potser una mica de cada?

En una balança... Què pesa més?
En una balança pesa més la intel·ligència?
O pesa més la bellesa?

És un equilibri constant?
És un equilibri temporal i discontinu?
O és un desequilibri constant?

Què distingeix el geni o la bellesa de tota una generació?
Cal generar més genialitats, siguin belles o siguin científiques?

Genis com Belleses.
Charlize Theron com Albert Einstein.

És una provocació pel científic la bellesa?
És una distracció per la bellesa la ciència?
És o no és?

Què és més bell: un científic boig capaç de fer meravelles?
Què és més científic: una bellesa exhibint la ciència i la genialitat?

En fi, que ciència i bellesa siguin el vostre esquer.
Que sigueu belleses científiques o científics bells...

Que la bellesa... És efímera.
I la ciència... És quadriculada.



Votacions

Veredicte

Comentaris


Comentaris

  • Amb admiració![Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2010

    Una proposta provocadora, suggerent i original!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: