Cercador
RPV 135- Noia a la finestra
Un relat de: Repte Poètic VisualNoia a la finestra
Finestra - Xantalam
Obro de bat a bat els braços
de fusta envellida -la llum vivifica
l'antiga finestra- defora captiva
el blau, de dintre voldria ser la llum
mateixa; no ser dins la tanca fosca,
ni ser ull clos, ni lluerna de reixes.
Voldria fer córrer la cortina de núvols,
la murada gris, i nítidament veure,
rompre amb mans de vidre
el gran tapís blau, esquinçar el sostre.
***
1. Amb malucs amples de
rnbonet
D'ampit, finestra.
Amb malucs amples,
el mar, la vida.
A la rotllana,
i en la distància
pols de mirada;
bombolla clara,
ferida rosa.
Falsa congesta
d'estranys afers.
Passió de nina,
senyal basarda,
bocam de boc.
Un altre raig
enllà del temps
Desig de vinyes,
dolçors tastades
del temps més plàcid:
un plor legítim.
Missatge bàsic:
dubte de trampa.
Glaç de diumenge.
2." Tot just" de
Allan lee
Aquí hem viscut, saps,
abocats a mar, perquè
l'aire de sal havia de
guarir-nos la pell
rovellada
de tantes nits insomnes
de tants perjuris.
Les poncelles
s'han obert
i s'han marcit.
Et recordo a tu,
germana,
tot just llevada,
de blau encesa.
Petita vida,
sí, tan, tan petita.
Per recordar,
tan poques coses.
3." Noia a la finestra " de
Bellissima
En quin somni endinses
la blava mirada
tenyida pel mar
aquesta horabaixa?
Pel llarg passadís
restes encisada
quan pel finestral
el mar t'embolcalla.
L'aire ve suau
amb olor de platja
i mou tendrament
l'ona i la mirada.
Al fons, un veler
amb la vela blanca
navega suau
fins trobar la cala.
Tu abastes el cel
i la mar que canta
al compàs tranquil
del somni que emana.
Meravella i temps
tens de ple a la palma,
joventut d'encís
adolescent aura.
Tots els teus sentits
són just en una alba
que el mar fa ara vius,
somrients de gràcia.
Com un vessament,
la plenitud plana:
n'és penyora el vent
que els sentits amara,
n'és penyora el blau
de l'hora tardana
immens com el fat
que el teu somni daura.
Igual que el veler,
trobaràs la platja,
faràs el camí
segur sota un astre
i el teu navegar,
noia, fulgor blanca,
tindrà aquesta pau
de mediterrània.
4.
href=http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relats_autor&rp_autor_id=679549> Joan Gausaschs i Marí
Salvador:
Escolta'm bé, Anna Maria,
vull pintar el trocet de mar
contemplat, ara, de dia,
i la finestra és el marc
Anna Maria:
Què em vols dir Salvadoret?
Tu, no parles per parlar.
Què és el que vols demanar...?
Parla de pressa i claret!
Salvador:
Que per mi una altra vegada,
de model, et necessito
Anna Maria:
Doncs, a mi m'importa un pito!
Ja en començo a estar cansada...!
Salvador:
Necessito el teu ajut...
Anna Maria:
Mira que n'ets de tossut!
Salvador:
Hi ha una esquerda a la paret
just a sota la finestra...
Anna Maria:
Sí, la veig... al costat dret.
Però, jo, d'obres no en sóc mestre
Salvador:
Si tu et poses al davant,
Oh! Bonica Anna Maria,
jo podria anar pintant...
i l'esquerda no veuria
Anna Maria:
L'esquerda? Quina mania!
Vols dir que no ho exageres?
Tot això m'ho dius de veres?
Tu, no la pintis i llestos!
Salvador:
Els meus pinzells van tan ràpids
que tot el jo contemplo
ho traslladen a la tela...
Anna Maria:
Tu, sí, que tens molta tela!
Però el que si t'adverteixo...
Ja que em pintes, fes-ho amb cura,
fes esvelta ma figura,
redueix-me -t'ho agraeixo-,
el més avall de la cintura.
Pinta'm les cames més primes,
els peuets... fets amb finura
Salvador:
Anna Maria, què vols?
Jo tan sols sóc un pintor...
Que pinta amb força primor,
però de miracles no en faig
Anna Maria:
Es clar, com que ho fas a raig!
Tant te fa si surto lletja!
Salvador:
Au va! No siguis heretge!
No pateixis, gens ni mica.
Tu... ja saps aquella dita:
A qui res li escau...
poseu-li blau...!
...
--oOo--
Sembla ser -diuen les males llengües-, que quan Salvador Dalí va acabar el quadre, els dos germans van estar un temps sense parlar-se.
També diuen... Ep! Diuen... que jo només me'n faig ressò, que aquest quadre va ser el precursor de l'anomenat "culisme"
5. Traçat amb el cor de
Naiade
Tot just s'aixeca el dia, a Cadaquès
surto sense fer soroll de la meva cambra
encara ensonyat, amb la ment enterbolida
desprès d'una nit de gresca.
L'Ana torna a ser allà, mirant per la finestra
al mateix lloc de cada matí, quan tot just el dia despunta.
Quines cabòries la deuen dur a repetir a diari aquest ritual?
Quanta estona deu portar aquí, abstreta dins el seu món?
Em fixo amb la seva figura tantes vegades mirada
mai tan analitzada com avui.
La comparo amb les noies d'anit, coquetes i sofisticades
boniques i buides, amb la rialla posada
i el cigarret endollat al broquet als llavis.
Ella és diferent, la seva figura de formes poc agraciades
amb un incipient sobrepès mal repartit
la fan poc seductora, diferent a la moda de l'època.
Vesteix senzill, tal com és ella, una noia corrent.
I no és que ho digui jo que sóc son germà, tothom ho veuria.
Però la meva intuïció capta el seu esperit sensible i romàntic.
Puc veure el seu Príncep blau, cavalcant sobre la cresta de les ones.
La seva mirada perduda en la immensitat
ansiosa de les aventures que la vida li ha negat.
Potser és el meu estat que em desperta la tendresa
però sento unes fortes ànsies de protegir-la
i ara mateix sortiria a cercar-li el cavaller dels seu somnis,
tan debò podes captar amb la pintura l'esbós que traço amb el cor
perquè l'estimo i vull que sigui feliç.
6.Contemplacions de
Guineueta
Mireu-la
Equilibrada dins del desequilibri
Dins una pau, tranquil·la
Observant l'infinit
Abstreta en pensaments
Abstreta en sos sentits
Sense veure que algú vigila.
I milers d'ulls la fan seva
Imaginant el que mira
Mirant el que no es mira
Participant de l'espera.
I ella,
Inconscient de les mirades
Es deixa dur, distreta
Mirant la mar, coqueta
Que la convida a somiar.
I ressegueix l'ona, càlida
Que forma part de l'engranatge
I ambdues mostren el miratge
Que ens allibera del pensar.
Els colors m'hipnotitzen
Trobant la calma i el desig
De ser part d'aquest en quadre
Del nostre mestre, gironí.
Votacions
Comentaris
Veredicte
Comentaris
-
perdoneu les errades que pugui haver...[Ofensiu]joandemataro | 25-07-2010
com és la primera vegada que ho faig no ho tenia massa per la mà.
Aquí teniu la imatge:
i l'enllaç a la pàgina del Joan Gausaschs:
Joan G.M.
l'enllaç de la bellissima no el sé trobar...
joan -
Gràcies... per penjar aquesta edició[Ofensiu]nuriagau | 25-07-2010
.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- RPV140- Parell de botes
- RPV 135- Noia a la finestra
- Repte poètic 132 - Després del bany de Joaquim Sorolla i Bastida
- Repte poètic 129 - "La Buveuse" (La bevedora)
- Repte poètic 126 - Dona de braços creuats
- Repte poètic 122 - Charlize Theron amb Albert Einstein
- Repte poètic 120 - El poeta pobre
- Repte poètic 110 - "Lunch atop a Skyscraper"
- Repte poètic 108 - Novembre -
- Repte Poètic 100 - Pluja Fina.
- Repte poètic 96 - Henri Cartier-Bresson.
- Repte poètic 99 - Cadenes
- Repte poètic 93 - La destrucció
- Repte poètic 92 - El déu de la literatura
- Repte poètic 90 - Hèlix (L'ull de Déu)