Repte poètic 60 - "Els borratxos"

*




"Els borratxos" de Diego Velázquez (1628-29) -oli sobre llenç 165x188 cms- Museu del Prado (Madrid).
---------------------------------------------------------------------------------------------------

"Els borratxos"

"Set de vi" - Xantalam

Pensaments brodats de lluna,
regats amb filets de vi.
Drecera, cerca el somni i s'enfila,
arriba amunt del cim.

Com dues copes a vessar, plenes,
que dringuen en l'espai,
regalimem gotes púrpures, dolces,
sobre els cossos de vori.

Penso en la teva boca i en l'esclat
del gotim en el seu si.
Penso en les mans, circells maclats,
embriagant els sentits.

Tendres i verds pàmpols, gelosos
del blanc del lliri.
I el pas del temps, ceps cendrosos
i el most endolcit.

Lluna i ànima mudes, esfilagarsades,
un raig de sol i plugim.
La verema, mans i braços que traginen.
La vida, polsim de tu i de mi.

***

"Bacus" - T.Cargol

Bacus impostant mitologia
disfressa la pobresa en la mirada,
la primigènia pèrdua, plorada,
que es projecta en vapors de melangia.

Un somriure babau i automàtic
per un moment du flaire d'alegria
banal i passatgera, i somnia
que és feliç, amb moviment erràtic,

l'il·lús indigent brandant sa copa:
només brillen els déus, de port estàtic!
El dia el taparà amb aspra estopa!

Rodolen per terra gerros lluents,
corona de llorer majestàtic,
Bacus, al grup de beverris presents...


"Fou Velázquez qui em va veure així - rnbonet

Abans de fer caminet de casa
-farola que fa nosa i clau que no entra al pany-
reviurem tossuts l'embriaguesa de victòria
pintada en temps de molses i de vidre
d'aquell Felip Quart que li l'encomanà
al nostre revolucionari geni pintor Diego
sense fer, cap ni una, ganyotes a la cara.

Heu-me ací. Sóc jo, Dionisos.
Aqueix déu del beure permanent
que la vostra actual societat rebutja.
Serà per les ocasionals despeses
d'un cert abús de mi, a la Seguritat Social?
Deixem-ho córrer, que les presses maten.

I ara, però, seguiu-me a l'Àtica:
al camp i la ciutat, tota una festa
de misteri, teatre, lírica, escàndol,
excessos, moviments, obscenitat.
M'acompanyen mènades i nimfes,
Pan, Príap,bacants, actors, poetes,
negres amb cos vibrant,i moltes
corbes de femelles… Gent que em vol
i que gaudeix en mi, de mi i amb mi.

I de sobte, avançant-me al futur,
-sense anar massa lluny, de tres mil anys no ve-
i sense cap intent de fer apologia d'alcohol
ni consum, defensant el meu ego, pregunte:
Quantes obres d'art
-sobretot pintura i poesia, aquelles que conec-
porten al darrere un excés d'absenta,
de vi, conyac, ginebra, o qualsevol ‘eau de vie'
d'un lloc precís, concret?

I si em veieu ací, coronant testes
humils de poble pla, dels seguidors,
sense cap mala sang
no em considereu botxí.
Apliqueu-vos la màxima
d'aquells que són més pobres:
pa i dona. I treball. I vi!


"L'orgia del vi" - Carme Cabús

El teu cos fosc em convida
a la fugacitat àgil del moment,
el meu tors clareja com el dia,
sóc lluna a la terra renaixent.

Et deposes lasciu damunt l'angoixa,
llisques pels racons més amagats,
excites les pauses, ma veu resta coixa,
comparsa de sanglots fermentats.

La natura impassible grauca folla,
observa aquesta lúcida bacanal,
corona a qui les pors sadolla
amb un raig de vi de grau alt.

I la inspiració oblidada
sobresurt del bell mig de la vida,
entre vestits de muses,
de fred i calor sobtat,
despulla el tors de la mitologia,
mostrant el nat dos cops,
com si fos un infant.
Reescriurà, amb raïm, la poesia,
aquella que no deixà la sobrietat,
alçarà el desig, color d'ambrosia,
rimarà desordenadament sa virilat.

En prendre't tot i engolir-te,
l'encanteri m'ha cremat,
la fiblada m'ha doblegat el ventre,
l'orgia del vi ha començat.


"El festí dels déus" - Filalici

Pobres innocents, tanoques immensos són els humans
que esperen de nosaltres, els déus, els seus guardians,

que fem una vida virtuosa, actuant amb gran formalitat
com si fos necessitat del càrrec, preu de la immortalitat

que és pròpia de la nostra condició divina.
Nosaltres som superiors, i això ens fascina,

ho aprofitem per fer els nostres eterns festivals,
per beure com bocois, per muntar grans bacanals.

No tenim, tret del plaer, cap més preocupació,
la nostra vida és fruir de la nostra condició.

Només de tant en tant, per fer creure als humans
que ens preocupen els seus ximples assumptes mundans

ens acostem fins al seu món, sense baixar mai d'aquí dalt:
hi donem un cop d'ull des del nostre núvol oficial.


"Most diví" - Carme Cabús

Pàmpol de parra et corona,
oh Bacus, el déu del vi.
jugues amb l'ànima humana
quan el seny ja s'ha enfosquit.

En una plana bromosa,
d'un cel confós i ennegrit,
voluptuós i amb consciència
convides al most diví.

Dins hi has posat una essència
que és part del teu esperit,
déu del vi i de la riquesa
que alliberes els sentits.

Deixatant-se al teu beuratge
se'n van senderi i trellat,
i llavors l'espècie humana
creu en la felicitat.

Boirós és el teu missatge,
que té un vessant enganyós:
lleuger fas tornar tot ésser
dins la seva pesantor.

L'home no pot sospesar-se,
ni ell mateix ni el seu entorn;
ja no respon a paraula,
ni a judici ni equació.

I així, perdut tot albiri,
pres per la teva escalfor,
té cabòries i deliri,
se li entortolliga el món.

I de resultes del caos
comença de veure-hi clar:
In vino veritas, deien
nostres familiars romans.

I s'adona que tot límit
no és res més que condició
que marca per erigir-se
la dea de la raó.

Deixe'm-la, doncs, reposar,
en les estones de gresca:
que la festa prengui part,
que Bacus mostri l'ensenya!


Platxeriosa, la virtut
amb el vi prest es deslliura;
que la saó del raïm
fermenti en la nostra vida.

Pòsit de l'arrel llatina,
de la grega, de l'etrusca,
tu, vi, ets ofrena divina
que neix dins de la cultura.

Fem-ne, així, cultura, doncs,
i sapiguem escandir-lo;
prenguem de Bacus els dons
i no deixem d'enaltir-lo.

Però, ull viu, que el jocós déu,
vol jugar al gat i a la rata;
no li donem nostre feu:
fem que ell sigui la comparsa.


***


Convocatòria

Votacions

Resultats