Repte poètic 45 - L'Aquelarre

*



"L'Aquelarre" (any 1.798), de Francisco de Goya y Lucientes, oli sobre llenç (43,3 x 30,5 cms.), Museu Lázaro Galdiano de Madrid.
----------------------------------------------------------------------------------------------------


"L'Aquelarre, el gran cabró", de Francisco de Goya y Lucientes, de la sèrie anomenada "pintures negres", fresc sobre mur, passades a llenç en 1.873 (140 x 438 cms.), Museu del Prado de Madrid.
----------------------------------------------------------------------------------------------------

L'AQUELARRE

"Invocació" - boigboig

Sagna, bèstia, sagna'm, la gnosis de la flama
en els budells.
Estira'm els cabells, carro, cagarro.
Acull-me, Misèria.
Orgull,
no em deixis en l'estacada.
Mil·limètricament avança'm al tercer sot de la lluna,
i banya'm en formol, matèria,
venjança dels cucs, com viu la llúdriga
momificada.
No em deixis, orgull, clavat a l'estaca.
Esquinça'm amb l'escalpel
a l'autòpsia del temps,
còmplice del abisme.
Escapa'm,
dret i maragda,
de l'envestida dels corns del pelicà.
Estaca, no em clavis i deixa'm l'orgull.
Fes rodar la tómbola on
s'esmicolaran els móns dessota les sandàlies.
Mortal mort, mor.
Ensenyoreix-te del sol i arrasa'm.
Esquerda'm en el primer mirall.
Clava els ullals en cadascú de nosaltres.
Tanca'm la capsa.
Orgull, deixa'm l'estaca
clavada.

***

"El pou del foc" - Robert Conway

Salta el cos al clar de l'alimara,
trenca el fil del seny la por i la mort,
bull la vida lliure dins del bosc;
nu desig d'alè fimbrant i llosc.
Tosc esguard, captiu del fum i el fong.
Ball, batec del sòl, repic del cor.
Crema el tern i el torn del boc fa goig,
roig i encès al tou del pou del foc.

Canta el tros de carn adés i ara,
tenca anyil que empeny amunt la sort.
Cull la dida del somriure el fel,
cru trepig d'assedegats de mel.
Fosc captard plosiu del brum oblong.
Mall metec bombant el crit de l'or.
Trempa el ferm del born i el cóc del boig
roig i encès al tou del pou del foc.


"Un AQUELARRE especial" - JOANPG

Un home curt de gambals
veia, al trencar la nyonya,
la dóna sense senyals
lliscar del llit amb vergonya.
Intrigat la va seguir,
dessota la gran baladre;
al veure-la desvestir
i d'ungüent sollar com lladre,
l'home senti picar cor
al pit, de dret a la xulla;
indefens com una sor
escoltà: "per sobre fulla,
xemeneia ben amunt".
I com si fos una agulla
en un paller d'Agramunt,
de l'escombra a cavall
desaparegué l'esposa.
Ell, sigui gran o brivall,
fa el mateix, no reposa.
És un saló amb mirall
ple d'una gent despullada.
Un Gran Cabró, un Diable,
presidia la trobada
i tot hom impertorbable
amb delit feien besada
als atributs incitants.
I l'orgia desfermada
començà en breus instants
mentre Ell sodomitzava
llençant gelada llavor
estèril que emmetzinava,
fins que tornà la claror.
El matrimoni rumia
com acabar la història
amb diners i alegria
un negoci per més glòria.
Muntaren a Internet
un club de cites de pega
canviant per ser més net
els ungüents per la mantega
i si el Cabró protesta,
que és seva la candela,
no tenen por fer contesta
que "la pela és la pela".


"Aquelarre" - Sergi Yagüe Garcia

La Lluna és una ferida al cel, salada.
El crit de la Bèstia incinera les ànimes.

Corren els vents que esvaloten les quimeres,
La sang dels innocents vessada sobre la foguera.

L'infern fàl·lic del boc inhumà,
Entre les banyes la mirada fendida com dalles,

Rústega escena d'esclat abismal,
Trencada la humana cadena, begudes les ments,

El Mal del Mal en fa aliment,
Les Bruixes ennegreixen la nit convergent.

La Lluna és una fletxa al cel clavada.
I degota sang i fel, i estrelles emmetzinades.


"Els dos costats" - Bruixot

Hi ha una eternitat de cel entre els teus ulls
i els meus. Entre la teva mirada de boc extra
aviat. Entre les càrregues de tinta vermella
dels teus ullals orgànics i ancestrals. No callo.
Aviat beuré encara una mica de més de la teva
sang de colibrí entre els flocs de neu de l'oblit.
I etcètera. Desespero i em desperto al llit d'un
altre amb les brases enceses entre les cuixes i ronc.
No cremarà el tronc per sempre. I els teus ulls
m'escodrinyen sota la corona de llorer, no sé.
Qui m'esguarda rere el mirall i no em vol creure
etern? Jo em crec que sóc i tu creus que m'ho imagino.
Enlloc el blau foscant dels nombres. Enlloc
un res que no em conhorta. No vull parlar
amb enigmes. Carrego amb tu a cada passa i
callem doncs ens sabem cada paraula. Silenci.
M'amago al costat més esquerre dels racons.


***


"Passió atàvica" (fora de concurs) - Xantalam

Abatuda per la teva fletxa
fàl·lica, sageta precisa,
arrossegada pel teu cabal
de luxúria, incendiada
en un bosc sense escapatòria.
Cremaré en la foguera
de la culpa, aferrada a l'estaca
les mans lligades a l'esquena...
La meva consciència
inquisidora serà implacable

Flames de passió atàvica
heretada de les bruixes. Juntes
fugirem, mutades en brases i cendres.
Elles un pas per davant
jo, una passa enrere.


***


Votacions

Comentaris

Resultat