Repte poètic 4 - L'abraçada

L'abraçada

ALÇO LA COPA! - Carme Cabús

Alço la copa ben alta!

El vostre sol m'emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s'escampa.

Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert un a l'altre.

Alço la copa rosada!

Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.

Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.

Alço la copa de grana!

Sou home i dona que canten
l'embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.

Vulnerables al destí,
perdedors de la batalla,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.

Alço la copa de vi!

***

En tela expressionista - llampec

Xiuxiueig alentador,
clima subtil,
entorn natural.

Tres ingredients d'amor
i un gest despreocupat
de calidesa humana.

Llum i color exaltats,
traçant carícies íntimes
en rostres anònims.

Llençols rebregats
emmarcant l'escena,
on pell fosca
i pell clara
esdevenen una pell,
ni clara ni fosca
sinó distorsionada.

Marcada postura,
que jeu afectuosa,
dilatant l'instant
en què romandrà
perenne, emmarcada
en tela expressionista.



Hauria d'haver mort llavors - allan lee

Hauria d'haver mort llavors,
aquèll instant
que vaig comprendre
perquè els àngels besen
el front dels amants.


Pinzellades - Anna Sant i Ana

Enlaire els cossos rebregats
Recolza la pell
Amor
L'amor vindrà
Naixerà pell enfora
Enlaire els cossos rebregats


Eros - Francesc Arnau i Chinchilla

Els espera un combat on no hi ha perdedors,
cos a cos, desarmats, amb el premi del goig,
però abans de mamprendre, els amants
es recorren la pell lentament, frec a frec,
reconeixen la flaire, exploren els racons,
la química genera accions i reaccions...

Després, els cors com cavalls es desboquen,
i ja no respecten els dictats del cervell,
els seus gests esdevenen moviments catalèptics
que duem programats en el codi genètic
des del primer instant del big bang de la Vida,
i aleshores ocorre el més sublim del món.


Abraçar serà aferrar-se a la vida - deomises

El foc encén la incandescent
Gosadia de l'oasi vegetal,
On les dents se sembren de nou,
Nafrant-la, al fons de la carn.

Sexe perdut entre el lli.
Com si busqués l'origen
Humit de la seva existència
I només trobés l'eco del batec,
El tornaveu del cor que estima
Lànguidament amb la follia
Extrema de qui se sap agonitzant.




Ulls absents - Bruna86


Sota el sord silenci de la nit
un sol cos entrellaçat reviu
sentiments suaus d'un amor
massa llunyà

(et vaig estimar).

Sobre un verd moll de desig
fuig un bes de mot perdut,
entre llençols enrevessats
de foc de fang

(passió d'instant).

Oh, pell bruna i lluna gran,
prejudicis inconscients,
dolç fruir dels ulls absents!



Sense saber Qui - kispar fidu


No sé si és home o dona
qui abraça aquest cos.

No sé si amant o amada
qui plàcidament rep abraçada.

No sé si home i dona
els qui comparteixen.

Dona i dona
les qui s'estimen.

Home i home
qui juntament s'enamoren.

No sé si ploma o ala
que els permet volar.

Si somni o poesia
que els deixa viatjar.

Sexes diferents
o unió d'un mateix.

Podria ser una tela
de múltiples pinzellades.

Indefinit amor
de sentiments ben definits.

Amb cares variables
i combinacions innumerables.

Conjunt de dos.
Res més importa


Obrir la baula - gypsy

Marfondrem,
desaparèixer
en la teva carn
delimitada.

Ser tu,
el teu cos,
la teva pell
colrada

pel temps
i per la força
del dolor
d'aquest viure.

Transmutar
amb urgència,
amb delit dessagnat,
íntim i esclau.

Combatre,
enderrocar el desig
obrir la baula
i fugir.



Vida - marga

Vida

Floreig,
sentiment,
passió.

Abraçada
íntima.
Papallones volant!

Encenalls,
d'un foc
creador.

Neguit,
Perfum,
enyorança.

Vermell?
lila?
quelcom resta.

Cant
a l'amor
a tothora!


Amor sublim - afrodita

Nits de colors
només per a dos,
herba humida
mirada captiva.

Pell contra pell
cos contra cos,
mossega la vida
esclata la passió.

Nits de colors
només per a dos,
barreja d'olors
textures i sabors.

Somnis calents
cossos ardents,
un pensament:
Amor sublim



Abraçats damunt l'herba - bronze

Home i dona nus dormint
abraçats damunt de l'herba.

A vol d'ocell el vent riu
i els compon aquesta gesta:

―Sou finibles,
sou fungibles,
sou finits,
àngels caiguts,

teniu còrpora marcible,
sou fulla a mercè del temps,

però amb la vostra abraçada
fins toqueu el firmament―.


Una quimera desclosa -pentinella

Àngels delitosos jeuen
nus i abraçats, absents d'ombra.
El dia els contorna els cossos,
la llum, la sang que els recorre.

El son profund que els amara
troba protecció pregona:
l'abraçada és ben bullent,
l'herba, tan flonja com molsa.

Cossos d'home i dona, humans,
que entre tots dos es conhorten;
la tenebra han desterrat:
la cabellera la colga.

Sobre el vestit d'ella dormen
una quimera desclosa:
així els pètals han florit
i una eternitat s'hi posa.

Cossos que han trobat encaix
entre infinites formes:
sou enveja de titans,
sou la humil font que rebrolla.



L'Arbre s'ha de...- Bruixot

Es vincla l'ortiga sota el camí
de plecs que ens menarà a la mina,
esvorancs en l'aire, que, si es respira,
el senderi ens birla. I no sé fins
quina batzegada, quina mà, quina,
seràs encara qui estira els fils.

I si hi ha un lloc més enllà dels enzims
on hi cabem jo i ell i la "querida"?

Separarem les aigües d'aquests mites.

Jo ja estic fent com si no ho hagués vist.


Votacions

Comentaris

Veredicte