Repte poètic 16 - Marat assassinat

Marat assassinat

Figura Torta - Sergi Yagüe Garcia

Figura Torta

(El fred metall
devora la carn:
s'escapa la vida
per la ferida,
junt amb la sang…)

L'amic plasma el trasbals,
la traïció i la mentida,
llunyana escena corcada i morta,
de mort sobtada, a la figura torta.

La dalla arriba
i vessa l'aire i el buida
de la carcassa extingida.
Es congela el moment final
imatge fictícia de l'abandó real.

(I la Mort s'emporta
els colors amb les gotes
del flux vital escampat;
l'amic fidel immortalitzat
al moment que la vida s'esgota).


***

Vella Europa - bufanúvols

Un renec per encàrrec
de la senyora Abisme,
pels clubs de la vella Europa
ha trobat per fi un esguard.

Els menestrals, mentrestant,
treballen, així com les dones,
i els infants, també esperant
el temps del seu guany.

Heus ací el company mort
i la desesperança més viva:
l'eixuta ventura d'un ahir
que encara ens atenalla.


Pam a pam, Lentament - kispar fidu

A la mà,
la traïció.
Lletra desconeguda
que el dugué a la perdició.

L'esglai
al pit.
D'aquell crit pres pel temor,
que quedà retingut en l'horror.

La por
al cos.
Que abans sentia
i ja no respira.

Al cor,
el temps.
Que ja no és present
ni futur; tan sols espai detingut.

Als ulls,
la mort
descendint pestanyes
que amaguen grans plors.

Caigut el cos,
en etern repòs.
Al rostre el dolor
de l'abandó d'una salvació.


Últim - drocera

Aquesta nit escriuré els versos més buits
Sé escriure les paraules més insensibles
Puc parlar dels fets més irrellevants.
Parlo d'allò superflu.

O puc callar
Per sempre.


Fred rere cada cantonada
Vent en tombar el carrer
Gel sense fondre's des de fa massa temps
I flocs de neu caient com meteorits de realitat.

Un any més
L'últim.


Ha discorregut un any més, escapant-se entre les meves mans.
No puc aturar el temps, i tampoc puc aturar-me jo.
No sé viure sense caminar, malgrat cada pas m'acosta més a la mort.
I no puc viure sense pensar, tot i que pensar em fa més infeliç que alegre.
Pensar m'ajuda a sobreviure: viure més per allargar el meu patiment.

Un alè més: tres batecs i un pensament.
L'últim?


La vida és un instant
I només ho comprens mentre mors.
Deu anys no són res
I mil encara menys.

Un obrir i tancar d'ulls, i els hauré recorregut.
Un tancar d'ulls... L'últim.


Entre Corday i David - rnbonet

Ja saps que en això dels 'renglons curts' vaig una mica perdut. Però he decidit participar-hi i engrossar el nombre de 'voluntaris'


Pintor David, ens mostres al ciutadà Marat,
l'amic del poble, a l'hora de la mort.

Assassinat, han dit els uns; ajusticiat, segons uns altres.

El vostre cos menut, Jean-Paul,
-veterinari un poc batraci, somniador boig;
metge de comtes i després d'indigents;
senyor ‘progre' amb mala llet, inventor de "llistes negres"-
jau a la banyera.

Ai!, Maria Anna, Carlota, quasi paisana!Aristòcrata amb punyal que fereix i mata.

El rictus, ciutadà Marat, ganyota recolzada de mort
permetrà al vostre cos descurat en l'aspecte,
per mor de l'amic pintor, recordar-vos.Vida eterna, ara per sempre!

Les gens recordaran també, però, molt a pesar vostre,
aquella gran matança que, ulls clucs, permetéreu.
I potser, la mort de Lavoiser.
Per altres, aquells anomenats "sans-coulotte", una esperança;
un sant, un Jesús Crist rediviu i remàrtir a la creu.

Cancerós de pell, escriptor de banys de tinta,
instigador de banys de sang mesclada
amb el vinagre de la vostra cuidadora.
Que qui patí no fóreu ser vós. Sinó la pacient amiga
a la qual invocàreu davant mort: "A mi!".

Al cap i a la fi éreu, segons tots els indicis
un ‘trepa' -amb perdó-. I d'acord amb els temps
que corrien per la France, carn de guillotina.


La mort de la innocència - Bruna86

Maleïda innocència,
inútil, ximpleta,
amant dels somnis i
els poemes;
que no has après, encara,
que els ulls del món
no són transparents,
i cal estar sempre alerta?

Estúpida innocència,
pobre desgraciada...,
has obert de bat a bat
la porta de la mentida,
i una carta de metàfores ofusques
d'algun poeta embogit per la penombra
t'ha clavat un punyal a les entranyes,
ensangonant-te la vida.

La porta resta oberta,
ridícula innocència,
i tu jaus absent i difunta,
per sempre.


Variacions - ginebre

No m'agrada aquest record,
el del cos mort.

No m'agrada aquest vestit
de sang al pit:
tinc desig
d'un món bonic!

El punyal que et va fer mal
va exercir el seu poder
de decidir el final
del teu cos, del teu batec.

Però el gran pintor David
t'ha ben fet immortal!


Revolució - Francesc Arnau i Chinchilla

El quadre de l'amic
magnifica la mort
del ciutadà Marat,
botxí dels girondins
i autor de llistes negres.

Llibertat sense pa
és inútil també,
la paraula esdevé
dalla, espasa o coltell,
les raons ja no valen,
ara parla la força...

Cal vessar tanta sang
per guanyar el progrés?


***

FRANCESC


Anhel i Mort - nitsilent

Tota l'esperança que anomenaren maleïda
Tot l'ahir rebutjat en el joc del poble i l'acer
Tota la bellesa de la misèria alçada del femer
Tot el camí de mort per a conquerir la vida

Aquesta joia dels mots jutjant destí al paper
Aquesta ànsia de poder i bella raó enaltida
Aquesta luxúria malalta de sang que em crida
Aquesta remor d'aigua oblidant-vos al carrer

Tot deixa d'existir pel preu d'una idea
Una mà de ganivet i desig intens
Com el meu plaer!

Mori doncs l'anhel!
Cendres d'estiu esdevenen hivern
D'aquest bany ja sense tu ni primavera

A mi, la meva estimada amiga


Amarat de Sang - LlancerFort

Amarat de sang
tot llegint la mort
un cos girbat
la tinta en peus
la ploma a la mà
el final d'una vida
en la pell.

Apunyalada carn
amarat de mort
un cos groguenc
la carta t'ha mort?
les paraules són la teva fi?

Punyal i ploma
carn i paper
Ploma i punyal

Amarat de mort
Amarat de sang
un punyal clavat
ets mort al bany....


Apunts sobre la Carta (de Marat) - Bruixot

Als carrers la gent canta i balla, que la festa
ja fa temps que dura, amb les mans de cantants
d'opereta replenes de llaminadures.

La gesta és com les d'abans, diran, a destemps.

Joan i Pau, que ja no sé quantes coses ets,
massacrar i massa sang i massa tostemps,
esdevindràs màrtir i sant després d'aquests fets.

Així, he vingut, i sóc aquí, que collons,
per acabar amb tota aquesta patuleia,
de revolucionaris com tu, d'epopeia,
que ja n'estem farts del retronar dels canons.

Primer, es fa l'estreta, i després te la enfonya
endins endins. Faràs un gemec i caput
que fa baixada. Que comenci la tempesta!

Tu li has suplicat: A moi, ma chère amie
El punyal és una rosa sense camí.
La carta senyala un llòbrec filaberquí.
La mà és un mapa que just s'acaba aquí.
Qui ho havia dit que no hi ha cap més destí?

L'arma li pesarà com un nen mort de fam,
com el cap decapitat per la guillotina,
com l'últim pensament dut a la xirinxina,
com els presos penjant balandrim-balandram.

Al néixer feia dos quilos vint-i-cinc grams.


Homenatge a Marat - Carme Cabús

Amb la ferida tendra se li va escolant l'ànima
sagnant en el martiri com Jesús a la creu;
igual que el Redemptor, té el rostre ple de calma
i el cos se li il·lumina amb llum que ve del cel.

Una tenebra fosca, clos del mortal abisme,
gravita dins la cambra on la vida se'n va;
i hi ha una resplendor com aura de celístia,
l'indret on Déu el mira i li dóna la mà.

El tors innocent vincla, vençut, ja cap a terra,
i el seu costat li sagna, colpit en la tendror;
li han dat la punyalada on hi ha el cor, a l'esquerra,
i sa mà encara branda l'escrit amb la traïció.

La daga jau a terra i implora al cel justícia;
un home bo, indefens, ha estat ferit de mort;
és com un sant d'altar que ha fet el bé a la vida,
que ha pres els béns dels nobles per dar-ho als pobres tot.

La dona que l'ha occit, emissària terrible,
l'ha enganyat amb l'escrit i ha entrat al seu redós;
damunt el seu capell de noble cruel i altiva
penja la guillotina, sang i Revolució.

Marat prenia el bany i una carta escrivia:
s'adreçava a una mare per oferir-li ajut;
la ploma s'alça encara com la bondat divina
que emana del seu ésser, i que no s'ha abatut.


FORA DE CONCURS:

Homenatge a Marat (ampliat) - Carme Cabús

Amb la ferida tendra se li va escolant l'ànima
sagnant en el martiri com Jesús a la creu;
igual que el Redemptor, té el rostre ple de calma
i el cos se li il·lumina amb llum que ve del cel.

Una tenebra fosca, clos del mortal abisme,
gravita dins la cambra on la vida se'n va;
i hi ha una resplendor com aura de celístia,
l'indret on Déu el mira i li dóna la mà.

El tors innocent vincla, vençut, ja cap a terra,
i el seu costat li sagna, colpit en la tendror;
li han dat la punyalada on hi ha el cor, a l'esquerra,
i sa mà encara branda l'escrit amb la traïció.

La daga jau a terra i implora al cel justícia;
un home bo i indefens ha estat ferit de mort;
és com un sant devot que ha fet el bé a la vida,
que ha pres els béns dels nobles per dar-ho als pobres tot.

La dona que l'ha occit, emissària terrible,
l'ha enganyat amb l'escrit i ha entrat al seu redós;
damunt el seu capell de noble cruel i altiva
penja la guillotina, sang i Revolució.

Marat prenia el bany i una carta escrivia:
s'adreçava a una mare per oferir-li ajut;
la ploma s'alça encara com la bondat divina
que emana del seu ésser, i que no s'ha abatut.

David, el pintor-àngel d'una època convulsa,
dóna vida a l'in
stant que penetra la mort,
i amb el recolliment de qui estima la víctima
li ret un homenatge que fa apiadar-se el món.





















Votacions

Comentaris

Veredicte