Repte poètic 13 - Mans

MANS

EINES - Francesc Arnau i Chinchilla

Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.

Perquè vols unes armes per la mort?
Perquè vols unes eines de la por?

Tens no res, res de bo, si tens por.

Tens el braç, braç de mar, mar de mans.
Tens les mans, mans com rius, rius de dits.
Tens els dits, dits com ulls, ulls dels orbs.

Si ja tens un bon jou per a l'amor!
Si ja tens uns bons estris pel consol!

Què més vols? Si tens urc... Ja ho tens tot!

***

Llindars - Sergi Yagüe Garcia

Pilars de força al cor dels paratges,
Les mans construeixen l'escorça
Neta i alta de l'aprenentatge;
L'escut solcat a les branques dels arbres,

-La llar oferta enmig de les roques.


Llindars travessats amb coratge,
Amb àtoms flamígers de força,
Les mans son nau serena entre l'onatge
Dels mars sòlids com fraus de marbre.

-No hi ha solitud entre els dits i les boques-


Per batre - allan lee

Jaure al sol o a la frontera
border-line del teu front
si tu ets el qui jo estimo
si per cas aixeco el vol.

Quan vam ser tan orfes
ho portem cosit al ventre:
massa tardes de pluja
on s'amuntega la brossa.


Pols del temps esbravat
si no tinc les mans per batre
durè un aiguamoll per tu
a recer de la mancança.

.
Mans Vives - megane

Les mans de la mare eren gavines

que m'ensenyaven camins de retorn

fent-me pessigolles i moixaines

quan era perdut, sense cap suborn.


Les teves mans són guspires

que encenen la meva passió.


Les meves mans són papallones

i tu la seva vocació.


.Captaires - Sergi Yagüe Garcia

Contrafets, els dits dels captaires
Busquen aixopluc al contacte
D'altres dits construïts per l'anhel;
(a la superfície distreta dels mots
que expliquen l'enyorança)


I s'exclouen de tota identitat
Que no es fongui tàctil amb dermis,
Cercant l'almoina d'una carícia
Per molt que efímera, sublim.

Sargida la pell amb fils intrínsecs
D'asèptica presència,
Netament proporcionats i eteris;
(Purificada la carn amb d'altres
forma l'arrel d'un arbre d'encanteris)


I retorna captaire,
Pidolant almoines de tacte,
Un tros de pa de pell,
O una manta per escalfar-se.




Dits trenats - Carme Cabús

Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.

Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l'arrel d'eben.

Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.

Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d'atzabeja:
que el vostre clam insubmís
pegui al plexe de la terra.



Mans juntes - pentinella

Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.

Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.

Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.


MÉS! - Unaquimera

Més!



Molt més que pell,

ossos, curses de sang

i carn en fardell

per sota del fang!



Més que amenaces,

ofrenes.

Més que etèries,

compactes.

Més que tentacles,

tentines.

Més que sorpreses,

contactes.

Més que promeses,

actes.

Més que crosses,

eines.

Més que armes,

mestres.

Més que astres,

atles.



En lloc d'arrugues, mapes.

En lloc d'ungles, llunes.

En lloc de veu, tactes.

En lloc d'una, dues.



Més!


votacions

veredicte

comentaris