Cercador


Llista categories

Repte LXXVII - SOROLLS A MITJANIT

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: Leela (24 de Desembre de 2005)







Tema: "Sorolls a Mitjanit"





Extensió aproximada: Fins a 400 paraules.





Paraules obligatòries: bufanda, dromedari, cap d'any, mesquí (s'accepten plurals, femenins, masculins, hermafrodites, etc).





Termini: 26 de desembre (dilluns, Sant Esteve, canalons...) a les 19:00 h.





Guanyadors: foster i quetzcoatl







Textos guanyadors:



Sort dels sorolls...(per quetzcoatl)



Caminava cap a casa, capcota, amb una grip de ca l'ample. Em feien mal les articulacions, els pulmons, els ulls i les orelles. Abstreta, mirava les botes avançar sobre el paviment, com si arrosseguessin el pes feixuc d'un mort, i els braços inerts es balancejaven per inèrcia, desafiant sense esma la gravetat del tedi.
Vaig estar a punt d'entrebancar-me amb un parell de persones, que em van despertar d'aquell autisme peatonal. Vaig incorporar-me, intentant mantenir l'esquena recta, mentre allistava a la ment aquells propòsits de cap d'any que segurament no compliria: deixar de beure, deixar de fumar aquelles fastigoses cigarretes Dromedari, començar a fer esport (aquesta, ja, d'antologia), canalitzar positivament l'energia, fer dieta... Però em sentia feta una merda, i la consciència reiterativa de saber que no arribaria a fer res de tot allò, em deprimia. Si hagués tingut prou força de voluntat, enguany no estaria malalta i podria passar unes bones festes amb els amics. En canvi, em tocaria passar-les al llit, sola i avorrida.

*

Embolicada amb una bufanda gairebé fins les pestanyes, vaig obrir aquell totxo de llibre que m'havien regalat el Nadal passat, i que no podia deixar pel següent perquè també aquell any la mare pensaria que el millor regal seria una novel·la. Jo vull un discman, mama, pensava, mentre em posava les ulleres i començava a llegir el pròleg sense masses ganes.

Ja era ben entrada la nit i a fora havia començat a nevar. Malgrat tot, no s'hi estava tan malament sota l'edredó, mentre els amics es morien de fred anant de bar en bar més tapats que jo encara. El llibre era vomitivament comercial -sí: estava totalment enganxada.
De sobte, però, un soroll em va cridar l'atenció. Els veïns de dalt, que fins llavors s'havien mostrat molt tranquils, tenien gresca. Sentia els grinyols del somier, les rialles ofegades i els gemecs mig reprimits. Vaig somriure. Si tingués un discman...!, pensava. Vaig intentar tornar-me a concentrar en la lectura, però el timbre va interrompre les meves innocents intencions...

*

Aquelles festes, el nostre bloc va ser el punt de trobada per a molta gent que se sentia sola. Al pis dels veïns, entre cava, marisc, banys escumosos, massatges i exploracions anatòmiques de tots i a tots, vaig fer una pila d'amics...
Tota una llàstima, però, que tots ells comencessin l'any amb una grip mesquina, mentre jo gaudia de la millor de les saluts...





Maleït soroll; maleït silenci. (per quetzcoatl)



Durant mesos em preocupaven aquells horrosos malsons, on els crits i els gemecs de violència gratuïta inundaven el meu son. Em llevava sempre cansada, inquieta, de mal humor.
Una nit, però, justament quan escrivia en una llibreta els detalls, en part per ordenar les idees i en part per si em decidia per fi d'anar al psicòleg, em vaig quedar desperta. Descrivia amb detalls cadascun dels somnis, alguns força semblants, i l'angoixa semblava pujar-me lentament pel cos, deixant-me sense saliva, escanyant-me lentament. D'una manera quasi imperceptible, primer, i més clara després, els sons d'objectes llençats bruscament contra les parets i crits de por m'invadien les oïdes. La sorpresa, però, i la meva pròpia por a l'extrem de la histèria, van venir quan em vaig adonar de que no estava al·lucinant. Venien de dalt. Clars. Horrorosos.
Immediatament vaig trucar a la policia, i la seva actitud despreocupada em va enfurismar.

Tapada amb un abric i una bufanda, vaig sortir al carrer i em vaig arribar a la comissaria. La nit era gelada i les imatges del meu veí pegant a la seva dona se'm clavaven a l'ànima com estelles de gel.
Els vaig explicar el que havia sentit i em van dir que sense proves no podien entrar la nit de cap d'any a casa d'una pobra parella a fer enrenou. Em van tractar de sonada. Que si en aquestes dates tothom està de celebracions, que si jo hauria de fer el mateix, que s'ha de viure la vida i gaudir una mica de les festes... Aquells maleïts dromedaris no m'ajudarien. No l'ajudarien.

Vaig seguir sentint aquells esgarrifosos sorolls, nit rera nit, durant setmanes. Anava a la policia i no servia de res; l'oficial ja em tenia per boja.
La pitjor nit, però, va ser la que vaig deixar de sentir-los.
Després, les sirenes distorsionades baixant pel carrer. L'espectacular arrest del culpable. El trasllat del cadàver.
I, finalment, la veu de l'oficial, planera, autoritària per damunt del murmuri morbós dels veïns:
-És una llàstima, però si hagués posat denúncia això no hauria passat... Senyors, senyores, vagin a dormir que a tots ens fa falta...
Però, a mi, no em va poder mirar als ulls.

*

De nit, el silenci d'ara és insuportable. La mort, estesa i present, es passeja descalça per la casa; mesquina, em recorda que és més poderosa que la meva trista veu... I m'ofereix malsons, persistents, que no s'esfumen...






Sorolls al jardí. (per foster)




Fa estona que ho sent però no vol sentir-ho. I ella, amb la sordera com a bufanda, de fa temps només escolta el que vol, i per això tria seguir llegint la revista.

De tant en tant, però, una mirada atemorida se'ls escapa cap a la porta, el finestral, les escales que baixen del dormitori...però no...els sorolls vénen de l'exterior, indefinits i perversos en la seva inconcreció. S'acosten, cada cop més perceptibles i evidents: al jardí hi ha algú, més d'una persona, algun indesitjable que ha entrat il·legalment dins una propietat privada.

En Peter s'aixeca, i amb posat covard i mesquí aparta la cortina dos dits i ulla la foscor. Busca la raó dels sons que fa estona pertorben la seva pau i la de la seva llar. Aquell és una barri tranquil, de gent de bona fe,...què hi fan doncs aquells intrusos rondant a mitjanit? Seran els brètols descerebrats de què parlen darrerament els diaris? Els "llops de la nit" els han batejat, protagonistes d'atrocitats sense sentit i d'atacs injustificats i inexplicables amb la sang com a catalitzador de la seva desmesurada i absurda violència.

Són quatre i van disfressats no se sap ben bé de què, amb barrets de copa, trajos brillants i botes. Van maquillats, semblen pallassos. Juguen a amagar-se? Per què riuen amb aquelles rialles de boig, d'embriacs? Un d'ells puja damunt el seu col.lega com si muntés un dromedari, un altre, molt baixet, sembla discutir amb el nan de l'estany; de sobte, el de més a prop s'atura i es gira, veu en Peter espiant-los i s'hi adreça amenaçat-lo amb un bastó de puny nacrat que brilla com una petita lluna.

-Què estàs mirant, Pet? Què hi ha?-l'Emma, com sempre, fa una pregunta retòrica. No vol cap resposta. Torna a la revista i acosta els peus a la xemeneia.

En Peter no li contesta. Està terroritzat amb la imatge del jardí, aquelles quatre figures blanques, espectres sens dubte de mort, sers malèvols que no parlen, tan sols grunyen mots al·lucinats.

Llavors s'adona que el joc s'ha acabat. El cap de la gossada ha decidit finalment actuar. Van amb pas decidit cap a la casa.

En Peter sap immediatament que aquell serà el seu darrer Cap d'any.








Entrega de premis: Veredicte








Altres textos presentats: Resta de participants


Comentaris

Afegir comentari
  • "Vot de la dècada" (Sorolls al jardí) d'en Foster[Ofensiu]
    Jere Soler G | 02-03-2006 | Valoració: 10

    Estrany i bell relat que hauria seguit llegint amb gust si d'una novel·la es tractés.

  • VOT DE LA DÈCADA (Per la quetzcoatl) !!![Ofensiu]
    Yáiza | 02-03-2006

    Moooolt bé, ja els vaig llegir al seu moment i m'agraden molt els dos, en especial el segon, "maleït soroll, maleït silenci".
    Per tu el vot de la dècada... espero veure't pel fòrum ben aviat!

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >