REPTE CLÀSSIC CDLXII (462): Operació de desmemòria (12-04-2011)

Un relat de: REPTE CLÀSSIC
Proposat per: Ayurveda (12-04-2011)


Tema: “La desmemòria”

Extensió aproximada: de 250 a 1500 paraules

Condicions: El text ha de contenir les paraules: sadollar, immens, dèria, color

Durada: fins al dimarts, 19 d'abril de 2011, a les 17h



Guanyador/a: Englantina



Text guanyador:

Operació de desmemòria

En Genís Sepúlveda ja estava gairebé llest per a l’operació. Sabia que vindrien a buscar-lo de seguida, i es va començar a neguitejar. Li havien donat un camisó de color blau, i se’l va posar lentament, sense ganes, però convençut de que allò era el que havia de fer.

No feia ni dos mesos que va entrar, decidit, a la consulta del doctor Capdevila. La nit anterior havia pres una decisió i ja ningú podria treure la seva dèria del cap:

- Doctor, em vull operar!
- N’està segur? Pensi que no hi ha marxa enrere.

El doctor li va explicar els ets i uts d’aquell tipus d’intervenció.

- Hi ha riscos, i s’ha d’estar preparat per les conseqüències.
- M’enfrontaré al que sigui, però no puc seguir així. He pogut perdonar, però no sóc capaç d’oblidar. La meva vida és un infern.

Feia un any que havia descobert que la seva dona tenia un amant. La Cinta era una dona ben corrent, d’aquelles que no criden l’atenció. Ningú hauria dit, veient el seu aspecte de mare atabalada, que podria tenir temps o ganes de cometre una infidelitat. Però ho va fer. Es va embolicar amb un venedor de cotxes del barri, un home encorbatat de somriure seductor a qui va conèixer a la porta de la guarderia, quan ella anava a buscar a les bessones. Ell també estava casat, però allò no va impedir que la Cinta i ell visquessin una aventura que es va acabar quan en Genís els va descobrir petonejant-se, arrecerats sota un desmai, a tres cantonades de casa.

Ella va suplicar el perdó al seu marit, li va dir que només havia estat una qüestió de sexe, que ell l’havia fet sentir desitjable, que ell, el Genís, ja no li deia mai paraules boniques. La Cinta sentia que en Genís només li feia l’amor per rutina, com per desfogar-se d’un mal dia a la feina. I això la va fer caure en la vèrbola encisadora d’un Casanova de pa sucat amb oli.

Després de moltes setmanes de retrets, d’immensos silencis i llàgrimes furtives, després d’una temporada de malfiances, amabilitats forçades i intents d’apropament, va arribar el perdó. En Genís no podia suportar aquell ambient a casa: la dona que estimava li havia fet el salt, si, però potser ell en tenia part de culpa. Les nenes sabien que alguna cosa passava, i es van posar d’acord per tornar-se a fer pipi al llit. La casa s’havia tornat freda, es respirava neguit i angoixa. El món s’ensorrava si en Genís no feia alguna cosa, i va decidir perdonar. La separació no era, en cap cas, una opció que li passés pel cap.

Llavors van venir els dies de color de rosa. La Cinta, molt poc a poc, va tornar a recuperar la confiança d’en Genís. Es van tornar a enamorar, fins a semblar uns adolescents en les seves primeres cites. Es trucaven durant el dia, per parlar d’amor i de sexe. Ella, sentint-se renovadament desitjada, es va tornar a cuidar més. Anava a la perruqueria dues vegades al mes, es va comprar roba bonica, i fins i tot es va posar a règim. Ell la treia a sopar molt més sovint, i havien reprès el seu antic costum d’anar al cinema els dissabtes al vespre, deixant a les nenes dormides i a càrrec d’una cangur. Sadollats de desig i desesperats de retrobar les seves ànimes i els seus cossos, aprofitaven qualsevol moment per tocar-se, fregar-se, acaronar-se. Hi havia moments de calmada sensualitat, però també de sexe desesperat i irrefrenable que havien de contenir, per no cometre cap indiscreció davant dels ulls, sempre encuriosits, de les bessones. Elles, convençudes de que tot havia tornat a la normalitat, havien decidit que mullar el llit era un costum incòmode, cosa que en Genís i la Cinta van aplaudir sorollosament des del primer dia en que van trobar secs els llençols de les nenes.

Un matí, en Genís va veure a la Cinta parlant amb un home al carrer. Semblaven divertits i compartien alguna mena de conversa aparentment intranscendent. Com si es tractés d’un ressort interior, totes les seves malfiances es van disparar. La gelosia es va apoderar del seu senderi, i allà mateix, al mig del carrer, li va demanar explicacions. La Cinta, avergonyida, li va presentar al seu interlocutor: era un antic company de feina que acabava de retrobar, i que no va trigar ni deu segons en marxar esperitat, quan va veure el rostre aïrat i desconfiat del marit de la Cinta.

Poc convençut de la innocència de la Cinta, en Genís li va demanar perdó, però la gelosia no el deixava viure. Va començar a espiar-la: la seguia furtivament quan anava a plaça, li regirava la bossa i el mòbil. Ella, conscient del patiment d’en Genís, li explicava sempre els seus plans i amb qui s’havia de trobar, per evitar que ell s’imaginés el que no era. Però no va servir de res. En Genís emmalaltia dia a dia, només de pensar que la seva dona tingués un nou amant.

La vida quotidiana es va convertir en un infern. Quan la Cinta es despullava, en Genís li olorava la pell, buscant fragàncies d’after-shave alienes. D’amagades, regirava la seva roba interior, buscant inútilment, entre els sostenidors, el rastre d’altres mans, com si les ditades d’un desconegut podessin quedar estampades en la roba igual que ho farien en un vidre net.

Una nit, en Genís va tenir un malson terrorífic. El venedor de cotxes entrava a casa seva i es ficava al llit amb la Cinta, mentre ell, en Genís, es feia invisible i quedava paralitzat, veient com els dos amants s’entregaven mútuament i maquinaven el seu assassinat. Va despertar amarat de suor, i va llevar-se per beure aigua, mirant de no despertar a la Cinta, que dormia plàcidament al seu costat.

Va decidir engegar la tele una estona, amb el volum en silenci, i un anunci publicitari de lletres immenses, al mig de la pantalla, va captar la seva total atenció:

La seva infantesa va ser un infern?
Vol oblidar el seu primer matrimoni?
No deixa de recordar la seva estada a la presó?
VINGUI A LA CLÍNICA OUT OF MEMORY!!!
EN UNA SIMPLE OPERACIÓ QUIRÚRGICA, I EN MENYS DE 30 MINUTS,
LI FAREM OBLIDAR EL QUE VOSTÈ VULGUI!!!!

Aquella seria la solució! Podrien fer-li oblidar la infidelitat de la seva dona? No va aclucar l’ull en tota la nit. Era una pensada fantàstica, i a les nou del matí es va plantar a la consulta del doctor Capdevila.

Ara, dos mesos després d’aquell dia, en Genís va entrar al quiròfan. Havia deixat ben clar que l’única cosa que volia oblidar era aquella infidelitat. No podia viure sabent que la Cinta l’havia traït, i que en qualsevol moment ho podria tornar a fer.

L’equip de cirurgians van fer una feina neta i ràpida. Havien fet ja tots els escàners necessaris per localitzar la part del cervell que regulava aquell record. L’extirpació que havien de fer era ínfima, gairebé molecular. En mitja hora, el Genís ja era a l’habitació, recuperant-se de l’anestèsia.

La Cinta s’havia oposat a aquella decisió. Ella pensava que n’havien sortit coses molt bones, de la seva acció tan reprovable. Havien aconseguit recuperar la passió que els va unir, a més del romanticisme i l’apetència sexual dels seus primers mesos de casats. Només que en Genís aconseguís vèncer aquella gelosia malaltissa, ara ja infundada, res no s’interposaria mai més entre ells.

Al final, va claudicar. No podia suportar la constant tortura del seu marit, davant la possibilitat de que qualsevol home fos el seu potencial rival. Van convenir en que mai més parlarien d’aquell tema, i més ara que per a ell seria un record oblidat.

Unes setmanes després de l’operació, les coses havien tornat a la normalitat. La confiança d’en Genís en la seva dona tornava a ser total i absoluta. La feina va tornar a absorbir-lo, i van tornar a ser esclaus del quefer diari, sense noves concessions al romanticisme que havien recuperat recentment.

Ella va tornar a assumir el seu rol de mare abnegada, atrafegada amb la feina que li donaven les bessones. Arribaven tan cansats al llit, que amb prou feines feien l’amor. Ella va deixar d’anar tan sovint a la perruqueria, i mai trobaven el moment per anar al cinema. La rutina se’ls va tornar a cruspir.

Un dissabte, en Genís va voler donar-li una sorpresa a la Cinta. Van deixar a les bessones a càrrec d’una bona veïna, i li va dir: amor meu, darrerament només treballem, i crec que ja és hora de que ens donem un caprici. La Cinta, amb els ulls que li sortien de les òrbites, contemplà com el seu marit l’arrossegava cap a l’interior del concessionari de cotxes del barri...


Resta de participants


Comentaris i veredicte

Comentaris

  • “La desmemòria"[Ofensiu]
    Materile | 08-06-2011


    M'ha semblat un relat molt original, ben construït, divertit, amb bon rítme i MOLT MÉS!
    Un premi ben merescut!
    Una idea molt bona que RC el destaqui.
    Felicitats!!!
    Una abraçada,
    Materile

  • ei, ke xulu!!![Ofensiu]
    Englantina | 07-06-2011

    Destacat, mola!

  • destacat volia dir...[Ofensiu]
    deòmises | 08-05-2011

    perdó.


    d.

  • I jo també celebro...[Ofensiu]
    deòmises | 08-05-2011

    ...que segueixi essent destacat per l'editora.

    Encara que el senyor Ayurveda sigui un poca-solta detacat, d.

  • Celebro...[Ofensiu]
    nuriagau | 04-05-2011

    ... que aquesta edició aparequi a l'editora destaca.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

352 Comentaris

242888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!