Repetitiu....

Imagino que estas a prop
Que em pintes amb els teus llavis..
Que estem, per fi, sols...
Imagino que no hi ha vergonya
Que mai no arribem a la fi..
Que m'abraçes tant fort..
Imagino que besem els nostres petons..
Que ens estimem a la foscor..
Que només som un
Imagino que tinc imaginació
Que puc imaginar...
Que la meva imaginació, mort..

Imagino que recollim els sentiments…
Que escombrem els mals moments..
Que tot ha acabat..

Imagino que ens barallem…
Que encara m'estimes…
Que tot plegat…es imaginació…


((El qui ha llegit algun altre relat meu, Ho pillarà si dic que, tot això, es de la ment perversa que es cola als meus pensaments))








FADES ACORRALADES QUE ES VEUEN TANCADES, SORTIU ARMADES, DE SOMNIS RABIA I RIALLADESZ!