RECOVERY

-Qui hi ha?
-Sóc jo.
-Ah ! No t'esperava tan aviat
-Ja sabies que tard o d'hora vindria, no ?
-És cert, el cas es que m'agafes una mica desendreçat.
-Desendreçat de què ?
-Ja ho saps, deixar-ho tot ben ordenat abans de marxar.
-Ordenat? L'únic que compte per tu a aquestes alçades es tenir-ho tot ben ordenat? No tens altres valors o esquemes a considerar en el teu comiat més que l'obsessió per l'ordre ?
-A que et refereixes? Tinc la consciència ben tranquil·la jo
-Ah sí ? Et veig molt segur. Veiem doncs, per exemple, que has fet d'interessant a la vida ?
-Doncs el que fa tothom més o menys.
-Tothom ? I què fa tothom ? Què t'importa a tu el que fan els altres ? T'acontenta, et deixa més tranquil fer el mateix que fan els altres ?
-Bé, he treballat molt, crec que he creat riquesa, he pujat bé els fills, he fet bons amics, diuen que soc una bona persona. No sé que més dir-te...
-I et sembla prou haver destinat tot una vida en assolir aquests conceptes ? No et sembla que la podies haver emprat en quelcom molt més ample, en donar més , en
fer més, en descobrir, en interessar-se, en comprome-
tre's més amb les coses i les persones ?
-Ja sé per on vas. Mira, no he tingut mai massa temps per poder fer tant. He fet el que he pogut: donacions a ONG's, apadrinaments, col·laboracions en societats benèfiques . Que vols més ?
-Sí, això està bé, però no ho és tot. Només requereix un còmode esforç econòmic, sense cap mena d'imbricació. A llarga distància.
-Home, has d'entendre que no puc marxar arreu del món així, de qualsevol manera, deixant-ho tot per fer tot això.
-Sí, potser sí, però no cal anar molt lluny, no et pensis. Hi ha coses no gaire difícils de fer molt més a prop, T'has preocupat potser algun cop del teu veí ? T'has preocupat alguna vegada d'aquell pobre pidolaire de la cantonada, aquell immigrant, aquell marginat, aquell malalt que està sol en una llar de vells o hospital? O coses molt més simples com per exemple: has donat sang alguna vegada? Has fet donació d'òrgans en vida ? Ni tan sols això ? Has estat solidari de veritat amb algú o alguna cosa ? O més aviat practiques l'esport de l'individualisme i l'hedonisme, que en el fons no deixen d'estar recoberts d'hipocriticisme. O bé el de mirar a l'altre cantó o embalsamar la consciència, fins fer-la petrificar ? Formar part d'una societat no compromesa en el veritable proïsme no és una societat, és coexistència, el campi qui pugui, el ja s'ho faran; insensibilitat total per arribar al nihilisme. La persona s'està substituint per l'individu. I és que, tant costa girar-se i assumir la realitat que ens envolta en comptes d'estar mirant la seva ombra en la caverna platoniana ?
-Potser tens raó des d'aquesta perspectiva, però ara ja no estic a temps. Has vingut a buscar-me per l'esperat trànsit fent-me retrets en l'últim instant. Ets dolent. Vols que me'n vagi amb remordiments de consciència
-T'he cridat, sí, però per sort teva no sóc qui et penses. No del tot. Pertanyo a la unitat recovery, una mena de gestors interns que tenen la facultat de poder atorgar una segona oportunitat a qui realment se la mereix abans de fer el traspàs. T'ofereixo temps, el suficient per regenerar-te i poder anar-te'n després en pau. De fet ets un privilegiat. No tothom gaudeix d'aquesta oportunitat, Cada vegada se'n concedeixen menys, desgraciadament. Aprofita-la.
-Gràcies. Espero no decebre't, però sóc humà, ja saps que significa aquesta paraula .