CLAROBSCUR

Un relat de: ÀSPID

CLAROBSCUR

Clara dubta. Pot fer cas als seus pares, que l'aconsellen prudència i precaució, o a la seva millor amiga, que l'empeny a aconseguir noves fites inexplorades, mig perilloses, mig esvalotadores. Reflexiona.

En Pep li proposa, i ella dubta. És una bona idea, meravellosa; incerta però, sense xarxa salvadora. Reflexiona.

Vol el millor per la seva filla. Té opcions, té llibertat, però no absoluta llibertat, i dubta entre el que voldria fer i el que se sol fer. Reflexiona.

Vol el millor per ella mateixa. Té opcions, té llibertat, però no absoluta llibertat, i dubta entre el que voldria fer i el que se sol fer. Reflexiona

Escolta i aconsella els seus. Aconsella i escolta els seus. És difícil fer-ho prou bé, i dubta. Reflexiona.

Sap on va, sap amb qui, però no sap per on anar i amb què. Dubta. Reflexiona.

Arribat el crepuscle es deixa portar, fa cas, obeeix, malgrat no semblar-li tot plegat prou sincer. Dubta. Reflexiona.

Ha tingut tot el temps del món. Ha viscut. El llegat, haurà estat ampli, suficient o mínim? Dubta. Reflexiona.

Han arribat els temps més difícils. Els accepta, quin remei. Potser pot triar. Pot triar? Dubta si reflexionar, com tota la vida ha fet, o deixar de fer-ho per no dubtar ja mai més. Excessiva transcendència per a tan poc temps.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ÀSPID

4 Relats

2 Comentaris

2499 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00