Rastre

Un relat de: Rita O'Neal

Em presentaré, sóc la Laia. Tinc 13 anys i visc amb els pares, la meva germana petita i les meves mascotes: la gossa “Lladruc” i la tortuga “Poc a poc”.
Tinc la meva colla d'amics, amb els que també coincidim a l'insti. De vegades ens trobem al xat, o anem a fer una volta amb les bicis i d'altres ens trobem per fer petar la xerrada o anar a casa d'algú a mirar la tele.
Tot va començar a mitjans d'octubre, quan ja havia començat el curs. Ella va aparèixer del no res a la nostra classe, pàl·lida, com una fantasma. No era de cap colla, ningú no la coneixia. Ni tan sols l’havíem vist pel barri. I el nom que tenia... Paitida!
De sobte, va començar a aparèixer en les converses de la colla. No parlava amb ningú i ningú no en tenia cap pista.
Vam posar-nos d'acord per seguir-la sortint de classe, però ens vam adonar que no la vèiem mai sortir de l'aula. Quan arribàvem ja hi era. Quan sortíem, ja havia marxat. Estrany, molt estrany.
Però hi va haver altres coses que van captar la nostra atenció, i que ens va fer passar el temps: aquella peli que estrenaven al novembre, els exàmens de final de trimestre...
Un matí de gener vaig intentar acostar-m'hi. Vaig asseure'm al seu costat. A la primera pregunta “Com estàs?” em va enviar una mirada que deia: ves-te'n a la me... Vaig decidir no dir-li res, però a partir d'aquell dia mirava d'asseure'm al seu costat en la majoria d'hores.
Fins que un dia va passar una cosa inexplicable. Jo era a casa, a l'ordinador, xatejant amb unes amigues. Vaig sentir una fressa al meu darrere, com una brisa suau. Em vaig girar i no vaig veure res. Al cap d'una breu estona, quan em vaig aixecar per anar a reomplir el got d'aigua a la cuina, vaig veure unes petjades al terra. Unes petjades fetes de gotes d'aigua, com si algú hagués sortit d'una piscina plena d'aigua. Vaig deixar estar la idea de la beguda i vaig anar a buscar la meva germana petita per comprovar què estava fent: mirant els dibuixos animats, amb els ulls clavats a la tele.
Vaig revisar les mascotes: la “Poc a poc” al seu terrari, la “Lladruc” a la seva caseta, al pati.
Vaig anar a veure l'àvia. Algunes tardes venia l'àvia, que vivia al pis de sota, per donar-nos un cop de mà. L'àvia estava a la cuina, pelant patates i triant les mongetes per fer el sopar. Els pares no hi eren: la mare era a comprar i el pare feia el torn de tarda a la feina.
Vaig anar a buscar el fregador i vaig anar repassant les petjades, una a una. Vaig començar per l'habitació de l'ordinador. Potser havia embrutat jo mateixa el terra quan havia portat el got d'aigua.
Però les petjades anaven en sentit contrari! Vaig anar-les seguint a cop de fregador, a través de tot el rebedor... Fins la meva habitació!
Vaig entrar, poc a poc. Era allà, asseguda sobre el meu llit. La seva veu melosa, aguda i estranya em va saludar.
- Hola Laia. Em sap greu no poder parlar a classe. Si ho fes, em descobririen.
- ¿Que, que, que què?
- Ja! Ara em diràs que ningú se n'ha adonat! El meu aspecte, el fet de no parlar (per la veu em descobririen), el fet de desaparèixer abans d'acabar les classes... Com he entrat a casa teva?
- Bé, els de la colla pensàvem en una malaltia... I... això! Com has entrat a casa meva?
- Sóc una dona d'aigua. Visc vora la balma que hi ha darrere el llac. Saps on és, us hi he vist amb les bicis. He entrat a casa teva per les canonades d'aigua. Per la banyera, per ser exactes.
- Vols dir que vius a l'aigua?
- No exactament. Visc en una casa que hi ha més amunt, seguint el camí. La meva mare no volia que la gent em veiés. Ella també és una dona d'aigua i ho havia passat bastant malament, fins que va conèixer el meu pare. Vaig voler venir a l'institut per poder conèixer gent. Però vaig veure que començàveu a parlar de mi. Llavors vaig decidir marxar abans de l'hora de classe perquè no em poguéssiu seguir. Potser va ser una mala idea el fet de venir a l'institut.
-Oh! És que...
-Ho entenc. Però no vull passar-me la resta de la vida amagant-me dels humans. I sé que has intentat ser la meva amiga.
-Sí! I tinc un pla. Però m'has de prometre que la propera vegada que vulguis venir a veure'm a casa, trucaràs al timbre de la porta i esperaràs que algú t'obri la porta.
-Fet!
Des d'aquell dia som molt bones amigues. El pla no era altre que donar-li suport i fer que parlés amb un to més greu de veu. Així no sembla una veu tant estranya. El segon pas va ser fer-la entrar a la colla. No vam trigar gaire. Un parell de setmanes. Des de llavors n'és una més!

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Les dones[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 25-06-2011

    d'aigua son uns personatges força curiosos que trobo has sabut treballar amb gracia.

    Un relat per a tots els públics amb força traça.

  • Bon títol i bona història[Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2011

    Em tenia intrigada el títol del relat, trobo que crida l’atenció.

    Has confegit la història amb molt d’encert, sense informacions sobreres. Fins i tot són importants la tortuga i el gos.

    Una relació d’amistat que pot agradar molt als nois i noies que creuen en la màgia de l’amistat.

    Celebro participar amb tu al concurs de Contes Infantils, Laura.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Bona proposta la teva[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-05-2011

    Una història que et va atrapant a poc a poc, com la tortuga. Un relat dolç a amistós amb un final agradable i ben treballat, felicitats Rita/Laura!

    Ferran

  • La veu de la dona d'aigua[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-04-2011 | Valoració: 10

    t'imagines quina veu ha de tenir aquesta dona-nòia d'aigua? Me l'imagino molt aguda, suau i, sobretot, líquida, clar. Gran exercici d'imaginació que he situat a les cascades de Gualba o en un rierol cami de Sant Iscle de Vallalta que conec amb aquesta llegenda. M'ha agradat molt el ritme de fantasia barrejat amb un altre de realisme. I m'han encantat els noms dels animals, especialment el de la torttuga Poc a poc, és molt original i preciós! Em va fer molta il.lusió saludar-te a la parada de Sant Jordi i ara, a llegir! Una abraçada i fins aviat!
    Aleix

  • Recordatori[Ofensiu]

    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: