Quelqu'un m'a dit (SEMPRE ELLA, DOLÇA...PER TU)

de fet, faig cançons...
Si...no es pot dir qeu soc cantautora...pero..
soc juan palomo...composo i me lo como.

Aqui va ña cançó d'amor que vaig fer i que té com arrels aquest poema...


Algú amb veu dolça m'ha dut mar

i amb notes belles i fascinants acords de sal...

m'ha fet recordar...vells moments passats...

que pel cel per on em vas dur volant...els estels moren d'enveja al recordar...


Quan milers de mans de gelatina...

acariciant-me al ritme d'un boig mar...

parts dels meu cos que jo mateixa desconeixia i que tu encara no havies trobat...


Algú que m'ha ensenyat

els llargs camins que vam fer passejant..

que les flors que floreixen ara...

ens van veure abraçats...


m'ha fet tornar a sentir la lluna

entre les meves mans...

els teus llavis

i l'enveja dels estels que moren al recordar..

Quan milers de mans de gelatina...

acariciant-me al ritme d'un boig mar...

parts dels meu cos que jo mateixa desconeixia i que tu encara no havies trobat...


Quan milers de mans de gelatina...

acariciant-me al ritme d'un boig mar...

parts dels meu cos que jo mateixa desconeixia i que tu encara has de cercar.

i esque sempre hi queda alguna cosa....a l'indret on s'ha aprés a estimar

m'ha agradat molt!!
..tan sols espero que qui m'ho hagi recordat no sigui jo mateixa...

Preciós!