Què tinc?

Un relat de: Jere Soler G
Què tinc? No gaire.
Però tinc més del que em cal per ser feliç.
Ben mirat, tinc molt.
La convicció que no pas el qui crida més fort posseeix la raó;
ni el qui crida més fort, ni el qui diu més estirabots, ni el qui escriu o parla amb més seguretat.
No... no tinc gaire.
Però tinc tant!
Tinc la decisió de no tenir, si per tenir haig de deure;
la no necessitat de tenir;
la capacitat de mirar i veure;
el coneixement de la meva pròpia misèria;
de les meves nafres i dels meus topants;
el meu grau de bogeria i d'imperfecció.
Tinc molt poc; i no vull més.
La fe en l'existència, l'amor estrany als enemics,
la fe en un déu que ningú no m'ha sabut mai descriure,
la dèria per la llibertat,
la tranquil·litat d'estar en mans de l'existència com la fulla que el vent du.
Els nassos per canviar d'idees per fidelitat a la veracitat de les asseveracions.
I la barra de parlar i d'opinar fins i tot
quan són a prop els qui lamenten la meva dissidència
i s'enfaden com mones.
Tinc ben poc
i no vull més;
l'esperança en la rectificació dels errats,
entre els quals sovint m'incloc;
la convicció que l'univers va sol, i que aquesta realitat és un miracle;
el goig per la bellesa de la natura, que em nego a condemnar;
l'amistat amb la mort, que sé un miratge;
i la sensació que continuament haig d'estar agraint l'ésser,
perquè existir és un privilegi.
Tinc poc,
i m'aterriria tenir més;
tinc fins i tot la ràbia per tots aquells
que no tenen ni el mínim que els cal:
l'amor d'uns pares, l'educació vers l'amor,
el blat, l'aigua i el foc d'una llar.
Tinc la impotència de poder tan poc,
i vull tenir sempre aquesta impotència i aquesta ràbia,
no fos cas que m'acostumés a l'horror i no el veiés,
i deixés de lluitar pel blat de tots.
Què tinc? No gaire.
Però tinc molt.
Més del que em cal per ser feliç.
No em doneu res; que ja ho tinc tot.
En tot cas, aparteu-vos una mica,
que em tapeu el Sol,
però no marxeu gaire lluny,
que us estimo.
Deslliureu-me, això sí, dels llasts que m'alenteixen;
de la tela que em roba el contacte amb els elements;
de la droga que m'allunya de la bellesa de la realitat;
del desig d'arribar, de tenir, de poder... que em deixa cec;
de la por als crits i als renecs dels supersavis
que s'enutgen com micos perquè no tinc les seves idees o la seva perfecció;
de la influència dels que es lamenten de la meva felicitat.
Tinc... Què tinc?
Un tros de cel, un bosc, una platja buida
un somriure, la lentitud del temps,
la no possessió, l'immersió en l'ínstant;
o la senzilla contemplació d'un raig de llum
dins l'aigua d'un vas.

Comentaris

  • Què tinc al davant?[Ofensiu]

    Un poema? No ho sé pas. Jo no hi entenc un borrall en poesia, el que sí hi veig i ben presentats són un reguitzell de pensaments, potser de vegades força contradictoris, però que llegits amb calma tenen tots la seva lògica coherència.
    Hauré d’intentar de llegir més coses teves, malgrat formis part d’aquells autors d’aquesta plana que em “supereu” i em doneu molta feina per captar-vos.
    Em dones feina i al mateix temps m’atreu o no em desagrada el teu estil...
    Jo també en sóc força de contradictori...
    —Joan—

  • bon poema[Ofensiu]
    joandemataro | 07-01-2011 | Valoració: 10

    que dóna molt per a la reflexió, et felicito pel poema i la convicció que desprens en ell
    una salutació cordial des de mataró
    joan

  • L'art de ser feliç[Ofensiu]
    teresa serramia | 07-01-2011

    Ens ensenyen multituds de disciplines però, massa vegades, tothom s'oblida d'ensenyar la REALMENT IMPORTANT. l'art de ser feliç.

    Tu, Jeremies hi fas un passeig excel.lent amb el teu relat. Què ens falta?, més diners, més joies, més...
    Si només mirar un núvol.., el seu dansar suau, el seu vestir-se de colors prigiosos a l'hora baixa...
    Si, només mirant un nin com dorm, com somriu, com comença a caminar...Si tot això és un PRODIGI d'una màgia indescriptible...

    Assaborir cada moment amb els que estimem...Somiar, encara que sigui somiar "truites"...,deixar-se anar en la contemplació del mar...d'una fulla que cau: voleu més magnificència??

    Sentir-se ESTIMAR, sentir-se ESTIMAT...Això és el paradís!

    No ens cal pas res més!

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

260967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA