Que romangui la meva alegria

Un relat de: prudenci

Com una flor encesa
Tu eres,
Com una flor encesa.

Aquell moment tant prim, tant fràgil, tant lleu.
I tu una flor encesa.
Aquell adéu tant trist, tant greu, tant etern:
I tu una flor encesa

Com una flor encesa tu eres, com una flor encesa.

Comentaris

  • alegria[Ofensiu]
    donablanca | 09-05-2005 | Valoració: 10

    un comentari breu:
    extremadament sensible