Que faig?

Un relat de: Eric Martinez
Suspès.
Cinc mesos estudiant, més de 1500 € en classes particulars, esquemes, apunts, tests... i mitja hora després de començar l'examen, me n'adono que ja estic suspès.

La meva primera emoció en donar-me conte que he fracassat, és plorar. Però no ploro. L'acció duta a terme és explicar-ho. I ara mateix, em trobo al punt de dubte entre continuar, o deixar la carrera.

Treballo en la meva feina somiada, guanyo uns nou-cents al mes, i l'única aspiració que tinc per treure'm la carrera, és poder guanyar més diners.

Temprança. Pensem.

Però... I si no vull guanyar més diners? I si deixo la carrera i em dedico a escriure, llegir, i dedico el meu poc temps lliure a fer el que realment vull? De què et serveix una carrera si no tinc cap raó per la qual cursar-la?

Temprança. Pensem.

Potser només he suspès per vagància. És cert que podia haver estudiat més. Però no tenia ganes. No tinc ganes.

Per què? Que faig?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: