Que ens escoltin!

Moltes vegades, els adults creuen que són els únics amb problemes, els únics amb preocupacions, els que ho mereixen tot, i solen clavar-se al seu món perfecte sense escoltar els crits dels adolescents.
Per exemple, li estás parlant a un adult, i está absent, fa com que escolta, assenteix o diu: "ja vorem..." , dins de'una estona, li ho repeteixes, i et diu totalment el contrari, ho desmenteix.
També solen passar-se exiguint, tant pares com professors et demanen massa, pensen que no tens altra cosa que fer, i si no fas el que t'han demanat, diuen: "Es l'unica cosa que et demanem...", "Es el teu deure...", t'ho repeteixen mil vegades, i després, si no els has fet cas, si no els has dit que tenen tota la raó del món, t'amenacen amb suspendre't, amb cástics etc. Ells al·leguen que ells quan tenien la teua edat feien de tot per sobreviure, també et solten el rotllo de quan ells treballaven al camp... potser aquest treball fòs molt dur, però ara...son altres temps, i altres vegades repeteixen que es passaven el dia estudiant...¡Quan tot es MENTIDA!
I diuen que no fas res, que passes el dia rascan-te la panxa, sense tindre en compte els nostres sentiments, els nostres problemes...
Potser a vegades els adolescents som una mica bords, però es per la manca de comunicació, per la manca de llibertat, i a més es una edat molt dura, amb molts canvis i damunt sempre tenim als nostres pares al damunt, escarbant els nostres caixons, violant la nostra intimitat.
Tots aquests problemes, segle'apanyaíen, am,b comprensió, i fent als adults recordar aquesta edat que no es gens fácil de passar i a més
els adults no deuríen ser tant egoístes, ja que els que encara no ho som, també tenim que fer la nostra vida, i que si som el futur, que ens escoltin.