La Sawda vol parlar

14 de Gener

Encara recorde el meu canvi de xiqueta a dona, va ser en tindre la meua primera menstruació, de seguida la minyona anà a parlar amb ma mare, tot seguit ma mare amb mon pare, li havia de demanar permís per que eixirem al mercat a comprar el meu primer vel. No sense ans explicar-me les intencions de mon pare:
-Filla, has de comprendre que ja eres dona, i tens que començar a aprendre coses de dones, pensar en casar-te i formar una família, ja que es el que esperem tots de tu.
-Però mare, soc jove encara.., a més vull anar a estudiara Europa.
-No, ja ets tota una dona, i no hi ha més que parlar, ho faràs i no em mires així, la meua àvia ho va fer, ma mare també, jo també i tu ho faràs, no tinc dubtes de que ho faràs.
Així que vam anar al mercat, un lloc que temps enrere fou alegre i divertit, amb joies de tots tipus i colors, les robes precioses, de tot tipus des de la més elegant, fins a roba d'estar per casa, els vels que de petita m'havia provat una vegada i una altra per a complir el meu somni, ser major. El meu somni estava canviant cada vegada més apresa. El mercat ara era un lloc gris i trist, la resplendor de les joies ja no em cridava l'atenció ni gens ni mica. Ma mare em va triar el vel que tenia la tela més tupida, ja que amb un més fi "podria paréixer" una fulana, i no ho volia, esclar, ja que som una de les famílies mes populars d'Aràbia Saudi, la meua família es la ma dreta del rei, i qualsevol irregularitat podria canviar el destí de tots nosaltres. Un mal moviment ens podria amargar l'existència per sempre, teníem que actuar amb molta precaució.
Mesos després mon pare ja havia trobat amb qui
casar-me, el casament seria l'any que vé, una boda amb luxos fins i tot excessius, en la qual la meua família lluiria les seues possesions amb orgull, jo n'era una de les més preciades, almenys en la pràctica, en realitat era una de les peces d'escacs de papa i ell em movia al seu gust, per a ser el guanyador de la seua partida, decidia el meu futur, i aquest era establir llaços amb el soci de mon pare, que prompte seria el meu marit. Un home poc atractiu d'uns quaranta anys, pèl canós, tot arrugat i amb cara d'insatisfacció. S'havia quedat vidu,i tenia fills de la meua edat, concretament un, la veritat es que l'hauria preferit a ell per a casar-me.
Està clar que vaig baixar el cap i em vaig resignar a acceptar el que la meua família havia decidit per a mi, sense qüestionar si la seua elecció era correcta o no per a mi.
Ara, estic molt penedida d'aquella decisió, porte casada quatre anys amb aquest home, i tot es com el primer dia, el meu marit encara no s'ha apropat a mi, dormim en habitacions separades, i a més ell rep visites d'homes a altes hores de la nit, clar que no he contat res, ja que els homosexuals ací no estan ben vistos i tenen tendència a desaparéixer. Mon pare pensa que sóc jo la culpable de que no tinguem descendència, i jo se ben bé el que es fa a les dones estèrils, tinc por, dubte que el meu marit ixca a defensar-me, a més no creuran el meu testimoni, ja que ací les dones no tenim dret a declarar. Estic pensant en fugir, desaparéixer, o fins i tot acabar amb la meua vida, ningú no em pot controlar, i si en vida no puc ser lliure, ho seré en mort.
Ho tinc ben clar, aquesta serà l'ultima pàgina del diari que porte escrivint des del dia del meu casament, i així deixe una nota, si algú vol buscar el meu cos, descansa lliure al mar roig, juntament amb el fill que porte a les entranyes, el fill del meu amant, el qual mai coneixerà ningú.
Ho sent, no volia els vostres castics, he preferit el meu, acabar amb el sofriment, sense embrutar el nom de la família, pel vostre bé.
Gràcies mare, deixa de sotmetre't i comença a decidir per tu mateixa, cuida de la meua germaneta, que no tingui una mort com la meua.


Sawda