Quasi

Un relat de: almongui

Estàvem l'un davant de l' altre sense dir-nos res. Feia unes hores que ens havíem conegut i hi havia entre els dos un núvol químic de desig sexual. No va costar gens. M'agafà de la mà i ens vam aixecar per sortir del bar on ens trobàvem. Un cop fòra va cridar un taxi que passava per allí. Asseguts, amb la mirada endavant i la meva mà sobre el camal del seu pantaló, li donà al taxista la informació necessària perque arribessim a casa seva. Sens dubte era casada. Aquell anell a la mà esquerra la delatava del seu estat matrimonial o almenys això volia fer semblar. El taxímetre començà a pujar de quantitat periòdicament. Quan ja havia pujat més de vint duros s'aturà. Vam baixar del taxi i aixecant-me la samarreta m'agafà per la cintura. La pell de gallina va fer que el meu braç esquerra s'aixequès per sobre el seu cap i es recolcés sobre la seva espatlla.
Remenant uns deu segons per la seva bossa va trobar la clau que obria aquella porta. Un cop dins, em demanà que m' assegués i esperés. El rebedor era petit però acollidor. Just una cadira, una tauleta, un mirall que ocupava gran part de la paret i un parell de quadres d' algun pintor desconegut per mi. M'estranyà que no em fés passar fins al menjador o la saleta però quan va tornar ho vaig entendre. Del rebedor es bifurcaven dos passadissos; un anava cap a la saleta, el lavabo i altres dependències; l'altre portava a dos habitacions. Vam entrar a la de l'esquerra. Era relativament gran. Un armari empotrat de fusta vernissada és el primer que vaig veure. El segon, el llit. Em digué si volia pendre alguna cosa. M'ho va dir amb la mateixa mirada i el mateix to de veu que quan m'ho va dir en aquella mena de discoteca. Vaig anar cap a ella, la vaig rodejar per la cintura i vaig començà a besar-la molt poc a poc, potser massa poc a poc. Ella, dins del cercle que formàven els meus braços es girà i només va dir: no. I no hi hagué res més a fer.

Comentaris

  • Ostre, que té continuació?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 22-01-2009

    M'he quedat amb ganes de més (pot-ser és que el final és massa abrupte, tallat així en sec), a més em sap greu el pobre paiu amb aquest si però no, i el lloc que descrius es prou suggeridor com per allargar-li l'estona.

    Endavant!