QUAN NADAL no és EL QUE SEMBLA

Un relat de: Romy Ros

Per molt que posem bona voluntat, tot sovint Nadal ens sorprèn amb actituds de la gent que ens esgarren el suposat Feliç Nadal.

Amb consumisme a cabassos ens veiem abocats a fer regals encara que sigui a contracor. Us preguntareu: Per què?
Doncs perquè si tu no tens l’ànim per fer regals es que no ets “normal” i no entres dins del ramat que ha de fer el que marquen les normes de convivència familiar. I família extensa en aquest cas, ja que per Nadal estem obligats a seure a la taula amb tots aquells parents que van més enllà del cercle habitual domèstic: tiets, cosins, iaies, cunyades i cunyats... Tots aquells amb qui no viuríem però que per Nadal és d’obligat protocol que ens reunim i mengem.

Tot i així, t’esforces i prepares els regals... Però sempre hi ha un familiar consanguini o de la família política, disposat a queixar-se sobre el teu regal que no dona la talla i no compleix les seves expectatives. I així, arriben els retrets, no sempre directes però sí en forma de ganyotes o més cruel encara, parlant de la meravellosa cosa que li van regalar l’any passat, l’altre fill o l’altra jove. I així tota la vetllada de forma recurrent.

I a tu aquelles paraules et van soscavant per dintre fins que al final esclates davant tothom i dius:

- Doncs no sé a què ve tanta queixa si tu/vostè a mi no m’has regalat res cap any. Sempre has reaprofitat regals que has rebut d’altres persones per col·locar-me les rampoines que no vols.

I ara sí que s’entortolliga la troca. Ara tothom obre els ulls i es disposen a viure un partit de ping-pong.

Veus com la sogra somica entre plors davant de tothom, creix i t’espetega la paraula “desagraïda” assaborint-la amb gust i aprofita a dir-te tot allò que tu ja coneixes perquè ja t’ho havia soltat altres cops entre dents... Es així com tornes a sentir-li dir que ella ha portat peix bo a casa teva quan va estar amb tu i els nens, quan el teu marit (el seu fill) estava molt malalt; però tu recordes també que s’està oblidant de dir que quant et veia plorar t’espetegava que no havies de fer-ho perquè en tot cas a qui li tocava plorar era a ella que per això era la mare i tu si ploraves es que eres feble i mal exemple pels teus fills.

Ja veus que els records de cadascuna d’aquella època són ben diferents: ella creia que et donava suport i tu percebies que el que feia era jutjar-te!
I bla, bla, bla, a ella li van sortint moments estel·lars de suposat suport i tu vas recordant mentalment que la seva presència et suposava més incomoditat que benestar.
Finalment tu li recordes que moltes gràcies, però que tota aquella època ja passada no li dona dret a que t’exigeixi vassallatge durant tota la vida, i que el suport ha de procurar benestar i no esclavitud emocional per sempre més.

Ja cansada de veure com els altres miren la discussió estil ping-pong, t’aixeques mirant a tothom i els hi dius:

- Sou tots uns covards perquè penseu un xic com jo i no sou capaços de verbalitza-ho.

Fet aquest al·legat decideixes agafar l’anorac i sortir al carrer no sense abans increpar-los:
- Després vindré a agafar la maleta. Ara vaig a respirar aire fresc.
Us desitjo que tingueu un feliç Nadal si es que això i amb aquesta família, fos possible !!!


Romy Ros
Desembre de 2018

Comentaris

  • QUAN NADAL no és EL QUE SEMBLA[Ofensiu]
    patsm00re18 | 09-01-2019

    girl games that are funny

  • Retrat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-01-2019 | Valoració: 10

    Has dibuixat amb precisio un retrat familiar i social alhora. El que són i el que representen. Ho has clavat i has fet que molts ens sentim perfectament identificats amb els personatges del teu retrat. Res, que tinguis una molt bona entrada d'any i rep una forta abraçada.

    Aleix

  • Enviat[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-01-2019

    Conte enviat!

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-12-2018 | Valoració: 10

    Fas un retrat de Nadal que sens dubte és tant real, sinó més, que els del Tió, el verset de Nadal, els canalons de Sant Esteve, i fins els de l’obès patològic en que els de la Coca Cola convertien al venerable Santa Claus, dels ‘Reis’, ja no en vull fer sang. N’hi hauria massa, oi?.

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

    http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/el-primer-gran-no-ple-dapoderament/?fbclid=IwAR2vZ-QFU9Ihv8GdR5X3FMFFHxjkJKsDF56oQS8BNLAmOULEJyDQIOmgBAE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

44 Relats

304 Comentaris

42431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que finalment he aterrat i visc a Vic esperant que sigui definitiu. Sóc antropòloga de vocació i activista de professió. També sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que intenten obrir-se camí en aquest món convuls.
Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen. M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara aquí.
Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva. Namasté!