Quan moren les glicines

És el fred de cap el tard qui les va fer morir
El fred de primavera, quan ja habien florit.
Les glicines del jardí d´aquella Santa Casa on estudiavem
Eren florides quan es feu el concert.
Aquell concert on ens vàrem conéixer.

Tot just començaven a caure les primeres fulles.
Ja era tardor el dia en que ens vàrem conéixer.
Igual que aquelles flors de color lila,
La teva trena també anava caient
amb la tardor´que com sempre , arribava al seu moment.

Va ésser aquell fred de primavera, cap el tard,
Qui les va fer morir.




A Sant Pol també hi ha glicines.
Són vora el mar, i això les fa més blaves;
Com els meus ulls llavors, en mirar els teus.

Va ser la primera nit d´amor i de no-res,
Vora del mar i les glicines blaves.
Després la Costa Brava ens va conéixer
Temps i més temps.

No va arribar-hi el fred encara
A aquella flor de joventut.

Va ésser aquell fred de primavera, cap al tard,
Qui les va fer morir.




En la meva espera, al cuartel militar,
mirava les glicines vora el vidre de la cuina.

Les vaig veure créixer, florir, perfumar,
I moriren també en aquell Abril de neu,
I fr4ed tardà, quan jo marxava.

Arrivant, la nova vida
En un petit paradís, com deia l´Urs,
Però sense glicines.

Va ser després que poc a poc floriren,
I un fred tardà de primavera freda,
Me les va fer morir quan despuntaven.
Dos anys van néixer i van morir
I amb ells vas morir tú
I amb ells jo vaig morir.

Perquè no vàrem plantar glicines
Al vol de la finestra mai ?

Tot just eren poncelles en arribar aquell fred
Que ens omplí la casa i els dos cors.

Va ser un fred cap al tard i feia vent,
I tot i en primavera es van morir
Dues glicines pàl.lides.




Van rebrotar de nou
Els dos esqureixos de la mateixa branca
Ara ja sols.

I potser algun grà de pol.len dut pel vent
Arrivés a aniuar
Dins el ténue gineci d´una o altra
En el transcurs d´alguna tarde gris

Però cóm és que cada any vé aquest fred
De primavera jove cap el tard ?

Es el fred cap el tard qui les va fer morir
Quan ja habien florit, a les glicines blaves.




Aquest any . al terrat , hi tinc una pérgola de glicines blaves.
Aquest any han florit i m´omplen el cor de goig.

En arribar, a l´Octubre , el or de la desfulla,
M´omplia terra i cor de melangía.
L´hivern ha sigut suau.
El tronc, ben resistent, ha donat iemes,
I al Març, per Sant Josep, ja m´han florit.

Però ha tornat el fred, el fred del tard de primaveres joves,
I m´ha matat la flor,
Aquest any també han mort les flors
De les glicines blaves.

Tanmateix he vist que les que són vora casa han rebrotat,
Encara hi ha escalfor dins de la llar de les glicines encantades
Que tu un dia deixàres.

Sortiràn per l´Abril les meves flors amades.