Puc parlar-ne

Puc parlar-ne de la sorra
Del teu ventre tou i lliscar
Amb els crits, carícies febles
Pels marges que et rodegen.
Mossegar la poma, obrí
Una ventada d'amoroses
Nocturnitats embolcallades
I perfectes. Acabar la fosca.
Escampada, quan torna
Olorant la suara carn
Que deixem estesa al mar
Ple de llençols, que no son nostres


Els marges estrictes i aspres
De la roba, ens han deixat pas.
Es ara la pell,
Constantment, sacsades violentes
De pell.
Despertem amants,
Nàufrags aferrats al sexe,
Delirant,
Embolicant-se de la carn,
Que s'ofereix tendra.
A la fi el càntic suau de la follia
Nua ens ha convertit en vespre joiós.