Propietat transitiva en una relació d'equivalència

Sitges, 22 de Desembre del 2003

Avui t'he dedicat tot el meu dia des de ben d'hora: he fet uns llargs en la piscina, utilitzant el teu estil. He esmorzat un bon plat dels teus cereals amb llet i cacau, nu i a la terrassa mirant el mar, tal com feies. I a la taula m'acompanyava un bon ram de flors, com a tu t'agrada. He anat a ciutat a comprar llibres dels teus autors favorits, i m'he assegut en el passeig a veure passar la gent, com fèiem quan eres petita. He menjat en el teu restaurant, i he fet un tranquil passeig per la platja dels teus somnis. T'escric davant d'una copa de vi, del que beguérem en la teva llicenciatura i escoltant la Tracy Chapman, "la veu de la teva ànima". Per descomptat que aquesta carta, les flors i el llibres te'ls duré personalment, amb la invitiació a les meves noces. Si: en el dia del teu aniversari et dic que, per fí, em caso amb la persona dels meus somnis. Cert és, que fa cinc anys que no ens veiem i no saps moltes coses de mi; pero també és cert que estrenats avui els trenta, tens dret a saber certes coses. Per exemple, que em vaig separar de la teva mare, no perquè "treballava massa i no tenia temps per a vosaltres", com diu la teva àvia. Si no, perquè no era una relació, digem-ne … "Natural?". Em vaig casar amb la teva mare perquè, a part de ser excepcional, l'estimava. Encara així, havia d'amagar el meus veritables sentiments, guardar les aparences. Però això ja va passar, està mes que aclarit amb la teva mare i no crec que sigui convenient explicar-t'ho per carta. Per tant, i com ja no tinc edat per a donar-li voltes a les coses, el dia sis de Gener del 2004, em casaré en una cerimònia laica que celebrarem en la nostra terrassa, amb en Jaume: l'home que estimo.
Prec m'acceptis la invitació, i avisa'm si véns acompanyada, per a confirmar les places del convit.

El teu pare que t'estima,

Alfred


Barcelona, 26 de Desembre del 2003

T'estimo Papà, i voldria donar-te les gràcies, però no puc. No puc donar-te-les per la teva falta de confiança, pel teu silenci. Soc la teva filla, jo!. On eres? On eren les teves paraules per ajudar-me a entendre el que em passava? On era la teva veu que pogués suplir tanta solitud?
Si a les hores m'ho haguessis explicat tot, jo m'hagués entès millor a mi mateixa.
De totes maneres voldria donar-te les gracies per les flors, pels llibres, per la teva visita, per haver acceptat en aquell moment que jo et contestés amb silenci a tot el que em vas explicar. Admetre'm que t'ho escrigui quatre dies després, però ha estat el temps que necessitava per a col·locar en el seu lloc tants anys d'existència desordenada i incompresa. Tu, trigares més …
Ha estat dur veure't de tant en tant i no poder parlar de nosaltres mateixos, tal com m'agradaria fer-ho abans de les teves noces. Necessito veure't, parlar-te, sentir-te … Ho necessito, i molt.
Compte que vindré, acompanyada per Noèlia: la meva parella des de fa cinc anys.


Malgrat tot, t'estima

Elisenda



Deltebre, 26 de Desembre del 2003

De vegades miro el cel, i observo com els ànecs volen de manera decidida fins la seva destinació en forma de fletxa; com si volguessin indicar cap on es dirigeixen. Em recorden a tu, Alfred. Sempre vas voler volar, i el teu cor m'indicava, com la fletxa dels ànecs, a on et volies dirigir. I es ara que has trobat el teu destí.
Però … I jo? I l'Elisenda? Què ens oferia el destí ,llavors, a nosaltres? Prou tenies tu en trobar el teu Nord, oi? …Podria retreure't que és la primera noticia que tinc de tu d'ençà la nostra separació, per exemple. I tu a mi, per exemple, que no vàrem ser prou honests amb nosaltres mateixos: Dues persones insegures i dubtoses de tot, varen dur al món una filla que ha tingut - i tindrà - que suportar el errors comesos pels seus pares …
I mai t'has preguntat, per què no em vaig oposar a la nostra separació? Per què et vaig ajudar a fer les maletes aquell divendres, després de fer-li un petó de comiat a l'Elisenda al llit? Per què no vaig plorar jo, quan et vas acomiadar de mi?. Tal vegada, llavors, jo també desitjava volar …
Faré de padrina, tal com vas deixar dit en el contestador. Però no ho faré sola. Vindrà amb mi l'Anna: el destí de la meva fletxa. I espero que vosaltres féu de padrins nostres, perquè també volem segellar la nostra relació.

Sense oblidar mai el nostre temps viscut, agraïda sempre

Joana