Prooou-

Duia la cara marcada. Les marques de color morat, i una, que encara sagnava.
Tenía uns trenta-set anys de vida, i uns set de casada. O això suposava.
Caminava pel carrer sola, amb les mans plegades.Semblava que tenía fred.
De cop, es va parar.
Pensava que m'havia vist que la mirava, i vaig intentar disimular la meva curiositat.
Va mirar la paret que tenia al davant.
Estava pelna de cartells...
Concerts, bromes, propaganda electoral...fins i tot hi havien fotos d'antics casaments, amb la imatge d'una parella, FELIÇ.

Però no.

Res d'això l'interessava.
La seva mirada humida i amb un cert sentiment de por i dolor estava fixada a un cartell, negre i vermell.
És podía llegir clarament una paraula: PROU.
Els seus ulls, es van tencar, i es van tornar a obrir amb una calma increíble.

900 900 120

Línia d'atenció a les dones...