Pronòstics

Un relat de: L'escriptor mediocre

En les llargues vesprades,
ploro.
Fins la matinada, on,
és encara present l'absència
i vola el dol,
etern al colors dels ulls,
teus ulls cristal·lins.

Penso, lluito i
escric,
per no haver d'entregar-te
el testament del món on visc
sense tu, encara, però
amb pronòstics de carícies i amor.

Comentaris

  • Yáiza | 12-09-2006

    diuen que la poesia ha de ser lliure, i que cada lector ha d'interpretar els versos com li plagui, encara que el sentit que li trobi no és el que li volia donar l'autor... com la pintura abstracta, vaja..

    Doncs això faré jo... com que has dit que no li busqui la lògica al poema... Jo entenc que esperes pacient, a que arribi la persna que més estimaràs en aquest món. Que encara no ha arribat, encara no la coneixes, però ja l'esperes... suposo que és una interpretació molt subjectiva... és una sensació que he tingut jo a vegades.

    Per cert, la vida no és avorrida! :P

    Yáiza