promeses de fecunditat

Un relat de: Isabel Muntaner

Va quedar penjat d' ella a l´entrada del supermercat : a les mamelles erectes va veure-hi una promesa de felicitat ; als malucs , una fertilitat latent . Com serien els seus fills amb aquella dona ? Se´ls va imaginar : rossos i espigats , i ulls blaumarí. La perspectiva l´embadalí.
La va seguir pel corredor dels perfums; la va mirar com comprava cremes i colònies ; la va espiar quan comprava pastissos industrials , dentrificis i xocolata a munts .
Ell era auster. Per què, doncs, ella comprava tantes coses supèrflues que se li amuntegaven al carret ? per pur caprici, només ?
L' interés se li va pansir ; la dona es va esmunyir cap als prestatges de les galetes i es va fondre al capdavall del passadís del cafè com un holograma.
Es va sentir, de cop, separat , fins que , anant darrera un manat d´alls tendres, va veure una altra venus graciosament pleneta i va tornar a elucubrar : com serien les seves filles amb aquella dona ? Grassonetes, d´ulls marrons i trenes llargues. La hipòtesi l´omplia de satisfacció : ja les veia a la falda estirant-li la barba . S´hi va abraonar al darrera amb el carret a tota màquina fins que, a la secció de carn de porc, descobrí que era feroçment carnívora ; ell era salvatgement vegetarià .
I va tirar cap a la caixa, destrempat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.