Prolongació

Un relat de: paraulesbuides
Tot el que som ens persegueix
recorr la nostra anatomia
envelleix amb nosaltres
veu com s'apaguen els ciris
un a un, entristeix


Els àlbums s'omplen de fotos
i la vida dolçament ens torna grans
ens eixuga les llàgrimes
s'enduu aquells que ens fan falta
aprenem a caminar


Mentre les fulles resten ja caigudes
al mirall els veig a tots
elegants, ben ostentosos
homes joves i valents
sense escrúpols ni estimades


En mi comença l'univers
faig i desfaig tot el que em plau
benvinguts sieu companys
no tendré cap mirament
seré egoista i faré mal


Recordau, tingueu present
que jo no escric per ser poeta
simplement per respirar
escric per ser qui sóc
per poder significar

Comentaris

  • Amic,[Ofensiu]
    paraulesbuides | 12-03-2012

    És vertaderament un plaer llegir comentaris com els teus.
    Gràcies Aleix, i a tots els qui dedicau "menys d'un minut" a llegir els meus escrits.

  • Ets un poeta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-03-2012 | Valoració: 10

    Sincerament, crec que ets un poeta de dalt a baix! Les reflexions que fas són encertades, plenes d'imatges i ressons. El pas del temps és un dels temes dels poetes. Me'l tornaré a llegir ara quan acabi. Un plaer llegir-te. Una abraçada.

    Aleix