FEBRER

Un relat de: paraulesbuides
Ja he vessat tota la sang
i m'han tombat totes les torres,
allà dalt tan sols plou
aquí ens haurem de reinventar

No necessit cap llum
per saber que ets al meu costat,
no necessit cap llum
per distingir-te dels demés

Els grans mites de sempre
m'han abandonat
i és gràcies a tu
que converso amb mi mateixa

Les vostres ments perverses
són plenes de tòpics
jo, amb quatre paraules buides
pretenc omplir-les de literatura

Comentaris

  • desgast?[Ofensiu]
    Atlantis | 15-03-2013

    Tenen els teus poemes una tristessa sempre, com un desgast, com un cansament...
    Però transpuen alguna cosa. Potser és això que vols al final d'aquest poema
    jo, amb quatre paraules buides
    pretenc omplir-les de literatura


    Omple-les!!!