Bellis Perennis

Hi ha una nina que juga al carrer.
Riu, alegre i ignorant
el que algun dia la farà plorar.
Aquesta terra que l'ha vist créixer
és on més estranya se veurà,
on tornarà a estimar les distàncies.
Ella no ho sap, encara no té por,
però al fons del carrer, sa mare:
és l'ombra que l'ha forjada
qui coneix tots els secrets.
La mira amb admiració,
sempre en un prudent segon pla,
sabent el que s'amaga rere la infantesa.
Tota la vida que observa, serena i segura
d'haver deixat el camí ben llaurat.
La nina, que desconeix la labor materna,
fixa els ulls en les margalides de la balconada
encuriosida per la gràcia de les flors,
blanques i grogues llampants,
amb un orígen comú que uneix el matoll.

Ara sa mare també riu des de la saviesa,
observant com tot comença allà mateix.