proema e

Un relat de: ernestina

Hi havia un sol que semblava gran i molt vermell. Estranger. Aquest va il·luminar el rostre rosa d´una americana, suposo que uns vint-i-tants, un àngel. Va dir això.
Busco
anirem a la platja
caminarem massa a prop amb els peus mullats de sal i aigua
parlarem coses estúpides que no tenen cap importància
riurem per plaure´ns i voler-nos
i quan sigui ben de nit
però ben de nit
farem història
tu, jo i prou.

Comentaris

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 06-06-2006 | Valoració: 9

    He llegit els teus "proemes" i t'he de dir que m'han agradat força perquè m'han fet una sensació estranya, els he hagut de llegir més d'un cop. M'han deixat un regust de "gregueries" (no sé perquè) i de hiperbreus surrealistes. Et comento aquest perquè és el que més m'ha agradat, potser perquè els demés no els he acabat d'entendre en la seva totalitat... El títol m'ha agradat molt (proema), qui sap si d'aquí un temps tindrem un nou génere literari ;)

    Petons.