Primavera

Un relat de: M Teresa Boque Tort
referent a aquesta estació tan formosaPRIMAVERA

La primavera va entrant
mig poruga i amagada,
te por que l’hivern sortint
faci una mala passada
als arbres que ella ha ajudat
que aguantessin les gelades
que ell els havia portat.

Els ametllers son florits
que sembla que estan nevats
amb flors enlluernadores
tan els blancs, com els rosats.

Les herbes ja totes broten
tot es nou, tot es tendresa,
el mateix que passa al home
mentres està a l’infantesa.

Els ocells ja van venint
buscant aquesta estació,
ara ja es faran el niu
amb ganes i amb il•lusió
així quan l’estiu arribi
ja els tindran tots enllestits
i podran pondre i covar
fins que arribin els petits.

Hi ha verdor per tot arreu,
no saps ni per on passar
no sigui que sens voler
ho poguessis trepitjar.

Oh primavera, tu encises!
qui pogués tornar enrere
i poder sentir al cor
l’encant que d’ella s’espera
que ara, quan ja et fas gran
ja no la sens tant propera.

Mes, queixar-me jo no puc
ja que al llarg de tots mons anys
també he tingut primaveres,
també he fet el nostre niu
tal com ho fan els ocells
i els fills hem anat fent grans
fins que s’han valgut per ells.

Dons, benvinguda primavera !
ara fins a l’any que ve
que com cada any tornaràs,
nosaltres l’esperarem
a veure si ens trobaràs !

M. Teresa Boqué 15-3-2011



Comentaris

  • Ai la primavera, ai...[Ofensiu]
    peter53d | 26-03-2011 | Valoració: 10

    La portem al cor sempre, de petits...i de grans. Sols cal treure-la a passejar, de tant en tant.

    L'has fet sortir a donar un vol preciòs, amb aquest poema, mestra.

l´Autor

Foto de perfil de M Teresa Boque Tort

M Teresa Boque Tort

21 Relats

21 Comentaris

20437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda a Barcelona l´any 1932 i actualment visc a Poboleda.