La vellesa

LA VELLESA

Aquell rellotge que al néixer
ja es posa amb moviment
es pot parar quan li sembli
i en qualsevol moment,
no ha tothom dura igual
la corda d’aquest invent
per uns costa d’acabar-se
per altres dura un moment...
Cada dia hi donem corda
i el tractem amb molta cura
i li engreixem les entranyes
per veure si així més dura.
Però ell no para mai
el seu tic-tac mai s’atura
i així va passant el temps...
la pell es va anant fen dura
i passen dies , setmanes i mesos
i el rellotge va fent via
mai ens aturem a pensar
que es pararà algun dia.
Tots volem que duri molt
i tots li tenim temor
perquè el dia que ell es pari ...
ens visitarà la mort!
Aquell que tingui la sort
de que li duri molts anys
també s’haurà d’afrontar
amb una mar de paranys
doncs si aguanta massa temps
la vellesa va arribant
i donat que tot és vell
les peces es van gastant,
un dia una s’espatlla,
molt poc després ja son més
i així has d’arrossegar-ho
amb dolors i amb gemecs.
Quan s’arriba a certa edat
les coses son diferents
tot és d’un altra manera
tot el que abans era “ net”
llavors és brut i pudent.
Veus que la vida s’esfuma
que el rellotge està cansat
com tu, i que quan es pari
tot lo del mon s’ha acabat.
Quan s’és jove això no es veu
però la vida és això
uns anys de molta alegria
i la resta de tristor.
Deu haver de ser així
tot el que abans és “bellesa”
conforme passen els anys
es converteix amb “vellesa”
però no podem triar,
només anar vigilant
que la corda del rellotge
força temps vagi aguantant.

Mª. T. Boqué
22 – 8 - 2016