Néixer per morir

Tots els essers que naixem
un bon jorn hem de morir
per més que a tothom li pesi
el mon està fet així .
Ningú te ganes que arribi
aquest dia assenyalat
però per més que no es vulgui
el tenim molt ben marcat
i encara que sembli estrany
mai ningú se n'ha escapat.
Quan arribes a aquest mon
tot seguit et fan plorar
i quan el deixes enrere
no sabem qui ens plorarà...
Deixes tot el que amb els anys
has pogut arreplegar
i ten vas nu com el dia
que al món vares arribar.
Has format una família
a tots els has estimat
més quan arriba aquella hora...
tot fa cap dins d'un forat.
Diuen que quan un se'n va
descansa en pau, és veritat,
perquè des de el més enllà
mai més ningú no ha tornat,
si no si trobessin bé
algú o altre tornaria
però mai ningú ho ha fet
potser no troben la via...
Tots hem fet la nostra tasca
per el sender que hem passat
i quan ens arriba l'hora
allà, tot ja s'ha acabat.
Esperem que trigui força
el tràngol d'aquest traspàs
que el bon Déu ens beneeixi
i ens agafi confessats.

M. Teresa Boqué