Postes de sol i Caps de setmana

Un relat de: Mireia

Li premia els dits com si fossin tecles de piano
Al bany hi havia la llum encesa, la porta oberta pel darrere,
Una gata que gratava la fusta i una gota que no acabava de caure.
-i els bruixots de Foix picaven els vidres insistement
La pinta podria ben bé ser de marfil i els cabells negres
-tenien massa set per gosar dir res
El mirall podria ben bé ser dels més bells del món, d'or i nacre,
-murmuraven: tempus fugit, tempus fugit...
La banyera lluent.
Al bany, els dits li parlaven dels desitjos:
-aquest plec..., deia
I li afaitava el pubis amb una navalla d'afaitar.
-si seulement il faisait du soleil cette nuit...
cette nuit, deia
sortirà el sol a mitjanit
lentament
l'estimava

Comentaris

  • ginebre | 26-07-2008 | Valoració: 10

    i els bruixots de Foix picaven els vidres insistement tenien massa set per gosar dir res,
    murmuraven: tempus fugit, tempus fugit..."

    Només llegir-lo a poc a poc, a poc a poc, i s'entén perfectament.
    He fet aquesta troballa, de l'any 04.
    A RC, comença a haver-hi lligalls més antics, documents empolsegats al fons dels prestatges...

  • Ah, vaja[Ofensiu]
    voltor | 29-05-2007

    I la cucafera va travessar les vies del tren

  • Capvespre[Ofensiu]

    Potser si que costa d'entendre aquest poema, però, algú ha pogut entendre mai una posta de sol?

  • nu... q va![Ofensiu]
    AnNna | 05-08-2004

    no entenc el que escrius noia! u sentu... pro s q no....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mireia

Mireia

4 Relats

15 Comentaris

11386 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67