Por, de què?

Un relat de: mbr1714

Un altre cop aquella sensació…aquell sentiment, aquell malestar, aquell neguit.
No saps perquè, però últimament, et recorre el cos, com si se't clavessin punyals per l'esquena, per la panxa, per tot el cos.
Pateixes.
Són dues sensacions, tan, tan diferents...
Per una banda, estàs feliç. Tens el que volies. Però tens por. Aquesta és l'altra sensació. Tens por, sí. No saps que faràs si et torna a passar el mateix, si se'n va, si et quedes sol enmig del camí. No saps què faràs si se'n va. No et vols quedar sol.
Desconfies.
Però per què? No ho saps, gelosia? Potser...




Comentaris

  • la por ens paralitza[Ofensiu]
    Fada del bosc | 25-01-2010

    La por, un sentiment que ens paralitza, un sentiment que moltes vegades no podem controlar i que sorgeix sense saber el perquè.

    Molt bona descripció de la por...
    i de les sensacions i dubtes davant la por...

  • la por ens paralitza[Ofensiu]
    Fada del bosc | 25-01-2010

    La por, un sentiment que ens paralitza, un sentiment que moltes vegades no podem controlar i que sorgeix sense saber el perquè.

    Molt bona descripció de la por...
    i de les sensacions i dubtes davant la por...

  • sense por...[Ofensiu]
    Nyanga | 25-01-2010

    La por l'unic que fa és que ens aturi davant del camí i de retret, fa mal a la persona que havia decidit viure al teu costat i apostar-ho tot per tu.
    En el fons, el més valent de tots no és aquell que no te por (pq tots en tenim) sino el que s'enfronta amb la por de cara i aposta per guanyar-li la partida.

    Una abraçada i gràcies pel comentari!

  • Sentiments i emoció[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-12-2009

    Ei, gràcies pel comentari que vas deixar a sota de les meves Coincidències i contradiccions i que t'agraeixo molt: Vas captar perfectament el missatge que intentava transmetre!

    No t'havia respost abans ( sempre responc, més tard o més aviat, als comentaris que rebo ) perquè des de fa uns dies no arribaven els avisos de comentari... però avui que l'he trobat, he vingut fins al teu espai per llegir-te, i he descobert aquest curiós relat que he rellegit amb atenció.
    Perquè li adjudico l'adjectiu de curiós?
    Per què en ell, qui s'expressa reconeix clarament els sentiments i l'emoció principal, la por, però no la causa que l'origina.
    També és cert que en la vida de vegades passa el fenomen complementari: reconeixem el procés, el motiu, l'origen de la situació emocional, però ens manca el nom que defineix l'emoció que ens omple, ens sentim confusos davant el sentiment que ens amara...
    Potser posar-li nom és el primer pas per entendre-ho!

    T'envio una abraçada ben càlida, sense cap por,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

mbr1714

9 Relats

32 Comentaris

8327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80