Somnis Tricentenaris / Poesia

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
De tant parlar barrejo les paraules
i perdo mots servats per perdurar.
Tinc un neguit salvatge, oblido coses
i una revolta creixent, dintre el meu pit,
n'empeny com posseït de ràbia folla
a escriure tot això que us vull deixar.

Un dia no hi seré, però vosaltres,
més joves, més forts i més valents
fareu perviure la parla catalana
per més que d'altres la vulguin enterrar.
Siguem ferms però prudents,
la rauxa ens acompanya
mes serà el seny aquell que ens dugui a port.

Tot vent és bo si saps guiar la canya,
el vell arjau agafa amb destra mà i solca el mar
embravit d'aquesta Espanya.
Si en tres-cents anys no ens han vençut
no ho faran ara.


Jordi Arquimbau ( Joan Gimeno i Conesa )

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    reusenca | 08-09-2014 | Valoració: 10

    Tampoc tinc paraules per definir el que m'ha fet sentir el teu poema: preciós!!!
    Seny, valentia, identitat, estima...
    Ho aconseguirem, estem a la vora i no ens aturaran.
    Gràcies per aquest bell poema... Una abraçada amb complicitat

  • Com un desig...[Ofensiu]
    Eva Caselles | 28-04-2014

    ...que m'agradaria que es fes realitat.

    La lectura de la teva poesía, m'ha fet creure per un moment, que pot ser possible deixar de ser un poble oprimit.
    No té perquè ser només un somni, oi?

    Uns versos molt ben trobats, felicitats!

    Eva



  • Benvingut[Ofensiu]
    Carles Ferran | 28-04-2014

    Magnífic poema, èpic però contingut. El dos versos finals, sublims.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: