Somnis Tricentenaris / Relat de Josep Antoni Clement / Tricentenari i via fora!

Tricentenari i via fora!


Com morim em demano mentre una possible resposta em vol dir que és merament una qüestió d'atzar. A voltes les condicions d'una època es conjuren de tal manera que una societat que s'organitzava a la seva manera és sacsejada amb violència per conflictes d'interessos polítics, comercials, territorials i anhels de poder. Un monarca rep la visita de les parques i un imperi que llueix encara amb força d'una punta a l'altra del mapa mundi roman orfe de rei. La disputa és servida. Europa inicia altra volta una llarga guerra que durarà prou anys per poder matar i morir fins a afartar-se'n, com des dels inicis dels temps. Al final, Barcelona i la seva gent seran l'últim escenari de la pugna. L'última batalla tindrà lloc en un onze de setembre de fa ja tres-cents anys. Avui, mentre escric aquests mots sota una olivera mediterrània encara més antiga, celebrem arreu del territori l'esperat Tricentenari. Aquesta efemèride cap a on ens porta? Em pregunto. Hem comprès allò essencial de l'existència humana si, en tot cas, això és factible? Els catalans com a societat som dignes de viure en el respecte i la llibertat? Difícil és la resposta, però si aquesta és afirmativa tot allò que ha de vindre és i serà bo. Llavors, no hi haurà cap marge per al dubte. Llavors, tot ens serà donat. Llavors, serem allò que vulguem ser i via fora!


Josep Antoni Clement i Rovira