Somnis Tricentenaris / Poema de Montserrat Lloret / Traïcions

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
Traïcions


Érem un poble sobirà
amb Constitució, Corts i Generalitat
parlamentari i pactista.
Vinguérem anys de lluites i opressions
fórem traïts, robats i ultratjats
s’apropiaren de tot el que havíem construït
amb esforç i treball dur.
No en van tenir prou
d’assetjar-nos i deixar-nos moribunds,
pel decret de “nova planta”
ens van robar identitat, llengua i cultura.
Ressorgiren noves esperances
Intents fallits.
Veus d’un poble que encara és viu.
I ara és l’hora de nou
com ocells que arrenquen el vol
ressorgirem de les cendres.
Apleguem-nos! Unim forces!
tranquem el cadenat opressor
i reconquerim el que per dret és nostre.



Montserrat Lloret

Comentaris

  • Èpica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Estem en un moment de canvis, de valors a les mans, d'èpica. Si fem el que hem fet sempre, perderem. Ara cal fer una passa més, amb valentia i decisió. Si fem el peix al cove de sempre, si ens fonem dins la grisor de la´darrera política catalana, perderem. Cal una passa més! Felicitats pel poema Montse. Una abraçada.

    Aleix

  • Sí, senyora![Ofensiu]
    Materile | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Un poema preciós per reclamar la devolució dels nostres drets i llibertat.

    M'ha agradat aquest final: "Apleguem-nos! Unim forces!
    tranquem el cadenat opressor
    i reconquerim el que per dret és nostre.

    Una abraçada desitjant que els nostres somnis es facin realitat.

    Materile