Somnis Tricentenaris / Relat d'Aleix de Ferrater Gabarró / Ètica

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
Ètica


Déu meu senyor, doneu-me forces perquè aquest malson s’acabi ben aviat! Estic a punt de perdre tot el meu prestigi, tot el meu esforç de militar després de tants i tants anys, tot, per culpa d’aquests menyspreables que invoquen a Déu i a una santa per a guanyar-nos. Com s’atreveixen! Si som nosaltres els autèntics defensors d’aquests valors arreu del món! Ja ho hem demostrat amb gràcia a les Índies que som els veritables avaladors de la fe cristiana, catòlica, apostòlica i romana. Qui són ells per a erigir-se en màrtirs de la fe cristiana davant nostre. És intolerable! Només aquest motiu, únicament aquest ja és suficient per a esclafar aquesta ciutat i aquesta nació que defensen. Els aixafarem com sigui, costi el que costi, caigui qui caigui! Déu nostre Senyor ens ajudarà.

La nostra grandesa, el nostre orgull intacte, la glòria que nostre Senyor ens ha encomanat arreu del món no pot quedar ara enrere, aturada i ferida per culpa de quatre segadors insolents, quatre camperols de baixa estopa, altius i orgullosos que gosen desafiar la nació més gran que Déu nostre Senyor ha posat damunt la Terra. Fe, fe i fe. Aquesta fe ens portarà a la victòria final, a la victòria que mereixem com a defensors dels valors de nostre Senyor Déu.

Aquests menyspreables, insignificants defensors de quatre valors, quatre barres i no entenc ben bé què, què volen exactament? ¡Què es pensen que aconseguiran, qui es pensen que són, amb qui es pensen que estan lluitant? ¿No coneixen la glòria del nostre honor santíssim, la nostra missió damunt la Terra? ¿Ara haurem d’aturar la croada que Déu nostre Senyor ens ha encomanat, ara que estem a punt d’aconseguir la victòria definitiva del nostre imperi, del nostre rei, de la nostra santa missió evangelitzadora sobre aquests insignificants que no saben parlar la gloriosa llengua que Déu nostre Senyor ens ha donat? No, no i no!

L’orgull no pot defallir ara. Hem de mirar endavant convençuts. La raó és amb nosaltres, la raó de la fe, la raó de la fe catòlica que nostre Senyor ens ha encomanat. Som els seus defensors i no el defraudarem. Entre els seus deixebles, Jesús hi tenia un traïdor, Judes. Aquí davant nostre el tenim, amb una túnica de quatre barres. A què esperem per a penjar-lo?
La glòria ens espera. Déu nostre Senyor és amb nosaltres. Tenim la raó. Tenim la fe, tenim la raó de la fe. Tenim l’honor i l’orgull que representa el nostre rei Felip.
A què esperem?

La glòria final, la sang de Crist ens espera a les nostres mans!


Aleix de Ferrater Gabarró

Comentaris

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    Josoc | 08-05-2015

    totalment amb el que diu la Materile, no em veig en cor d'afegir-hi res

  • Glaçada[Ofensiu]
    Materile | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Mare de Déu! M'has deixat glaçada amb aquesta "Ètica" pepera. Això sí que és un malson per a nosaltres. Què es pot dir davant d'aquest gavadal de paraules convertides en raonaments monstruosos?

    Continues sent un bon escrptor i m'ha agradat molt el teu enginy. Avui he començat a visitar aquesta família relataire. Intentaré reemprendre l'escriptura que tants favors m'ha fet.

    Una abraçada Aleix

    Materile