Poema

vestides d´àngels
dediquen cançons a colors i a nens perduts
parlen com rius els seus ulls són antics
s´enamoren i no esperen res de ningú
on és la neu els perquès i els potsers
dones ballant que no tornaran
es deixen veure a crits a les nits
però els records són incendis i només solitud
a l´hivern sang i violent
que res faci mal
i es vesteixen pel ball i els petons els fan elles
curts i poquets
per poder somiar-los
de tant en tant