Plouen idees

Segur que has estat als núvols alguna vegada... Figurativament, entén-me. Em refereixo a l'expressió de tenir el cap en una altra banda, d'estar distret pensant en les teves coses. Una sensació que tots hem tingut, veritat? I si et digués que cada cop que estàs als núvols un bocí de les teves idees (aquell de tots que sigui més lleuger, més volàtil) queda allà quan tu baixes? De fet, perquè no? No sabem de què estan fetes les idees...

L'aigua, en evaporar-se, condensa i forma núvols, que després ruixaran algun o altre despistat sense paraigua. I bé, potser les idees que queden entre els núvols també cauen amb la pluja... No has notat mai una punta de tristesa que et mullava la galta? O una gota d'esperança regalimant per la vorera? Si tanques els ulls i no tens por de mullar-te, sentiràs que l'aigua t'inspira. Et deixa trossets de vida de tots aquells que alguna vegada han estat als núvols.

Si encara no em creus, comprova-ho tu mateix: el cel és gris; ja ho han dit els meteoròlegs, que avui tindríem pluja. Ja és aquí! La primera gota... A veure si endevines quin tipus d'idea porta... N'hi ha de totes les formes, de tots els colors, amb sentiments agradables o amb records difícils. Només cal una mica de pràctica per aconseguir quedar-te amb la que més t'agrada. Jo ja l'he trobat...però, ai!, m'ha anat al coll i em fa pessigolles.

Si ho prefereixes, no cal que miris enlaire, pots moure't i deixar que sigui l'atzar el que triï per tu quina gota t'anirà a parar a sobre... Què, reconeixes alguna de les idees? Podries descobrir qualsevol de les que alguna vegada se t'han escapat, deixant-te amb la boca oberta sense saber que anaves a dir... Mira!, aquesta que t'ha caigut als llavis era meva... Me la tornes si m'acosto?