Sweet sixteen

Quan tinguis setze anys
et regalaré aquest collaret
amb el que jugues
quan et porto en braços.
Ja no voldràs
que t’acompanyi a comprar roba
i ja no em diràs on vas
quan surts i tornes tard.
Duràs vestits curts
i samarretes estretes,
i els nois es giraran
i espiaran els teus ulls.
Ja no riuràs tant
com rius ara
quan et llanço enlaire,
però un somriure
valdrà encara més
que totes les paraules.

Quan tinguis setze anys
m’agafaràs maquillatge
sense demanar permís
i seuràs a taula al vespre
amb la ment absent;
a l’abast de la mà
però tant lluny de nosaltres.
Tindràs grans projectes
i amics de debò,
i viuràs com un drama
els primers desenganys.
Ja no riuràs tant
com rius ara
quan et faig pessigolles,
però un somriure,
encara que escàs,
t'il·luminarà.

Quan tinguis setze anys
voldràs viatjar sola;
el pare i jo patirem
i ens diràs “que pesats!”.
Començaràs a comprar
cigarretes d’amagat;
nosaltres farem veure
que no ens n’adonem,
quan tornis a casa tard
i els cabells et facin
olor de fum.
Ja no riuràs tant
com rius ara
a la falda del pare,
i si plores no serà
ni per gana
ni per son.

Quan tinguis setze anys,
petita, bonica meva,
t'enfadaràs amb el mirall
i amb el món que no t'entén.
Tindràs pressa per viure
i fer-te un lloc propi,
i ja no voldràs
sentir-te dir petita, bonica.
T'avergonyiràs de nosaltres
i creuràs que som vells;
però, que no ho saps?
Nosaltres també hem tingut setze anys.