Ploraré.

Un relat de: onatge

Ploraré.



Ploraré, però no veuràs les meves llàgrimes,
i vindrà el temps del mai més,
i la seva collita que és tan llarga.
Faré callar el singlot i la ràbia.
Donaré pa als coloms i volaré amb ells.
Mai no sabràs del poema escrit dintre meu.
He fet vaixells de paper,
però un cop de timó m'ha deixat al carrer.
Les flors neixen i viuen moixes.
El silenci ja corca les dents
i s'obre el gran buit que forada la vida.
No veuràs les meves llàgrimes
però tampoc no veuràs el meu somriure.
Hi ha destins estripats pel viure
i viures estripats pel destí.
Em sento viu i amb ganes de viure.
Només hem estat una gota d'aigua
a la pluja de la vida.
Però hi ha el testimoni
de la nostra filla.



onatge

Comentaris

  • Sobra el comentari.[Ofensiu]
    empedrat | 08-12-2008 | Valoració: 10

    Però jo també he plorat. Ho expliques molt bé.

    empedrat

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com