Plego de mi

Un relat de: L'escriptor mediocre

Fart (de mi)
(m')abandonaria.
Però sóc covard,
perquè la vida
em mira
i m'atemoreix
i em fa por l'error.

Ara plego de tot
perquè vull tornar a ser jo


sol


perquè
si erro, serè jo el perjudicat;
si estimo, no molestaré la víctima;
si moro, a ningú li importarà;

perquè l'home (home??) no pot viure acompanyat
sense fer mal.

Amb por, plego.

Comentaris

  • Diguem-ne que no és el text que recomenaria a algú que estigui a punt de suicidar-se...[Ofensiu]
    Autobahn | 03-12-2007

    ... però si a algú que vulgui sentir-se acompanyat en el seu dolor perquè, després de tot: qui no ha sentit això que expliques en aquesta poesia -bellíssima- alguna vegada?

    Ep, no penso que siguis "l'escriptor mediocre" que esmentes al títol. Prefereixo veure-ho com a una ironia, eh.

    Gràcies pel comentari al meu relat (Sóc en Florenci, etc amb el meu nick com a lector)

    Continuare llegin-te.


    Florenci.

  • No pleguis, estimat ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-09-2007 | Valoració: 10

    Tots en algun moment ens em sentit així, tu tens la valentia de dir-ho d'una manera planera i natural, és com enfrontar-se a les pors no creus ?
    Es l'expressió d'un estat d'ànim, de ben segur temporal . llavors la poesia ens allibera.
    Felicitats pel teu saber dir.
    Núria



  • amelie | 05-09-2007

    la veritat es que es BASTANT pessimista

  • amelie | 05-09-2007 | Valoració: 10

    oh! m'encanta lo de (m')abandonaria !!

    bueno encara que es una mica pessimista no? pero es molt xulo

    sisi, es guai.

Valoració mitja: 10