Cercador
Perversitat al jardí
Un relat de: Teodora- Compartir:
Dos perversos juguen
a l'amagatall amb mi
al jardí de l'oblit:
són un sàtir i una fada ferida.
Que algú em digui
on és la sortida
del laberint vegetal
i perquè em punxen
amb crueltat retorçada.
Ara m'han lligat
amb enfiladeres neuròtiques;
senten una gran felicitat
quan em tenen controlada
i poden magrejar-me els pits.
Una sàdica i un cabró;
és com tornar a sentir
una doble penetració,
és com descobrir
que el dolor del passat
troba formes estranyes
de segar-te l'herva
sota els peus.
Comentaris
-
Òndia, això és teleciberpatia??????[Ofensiu]angie | 31-03-2009
M'encanten les teves condemnes, noia!. Aquest poema és sensacional. I curiosament, molt similar a un de meu, no publicat aquí (només faltaria que inundés la plana amb tanta perversió i eròtica, ja ho he fet massa, jeje)
"Tarda molla"
Sàtirs i centaures
ballaven amb els trons
- trampolins del cel -
fent rotllana :
una mà,
una cortina de gotes,
una comunió
- la terra desfent-se
en acte d'amor -,
tardor tremolosa
entre les cames.
Les carícies caduques
queien sobre els llençols,
vestien amb catifa espessa
nostres rialles
- al sól, despullades -
i el curs de la nit
- arrítmia de fatal destí -
ens adormia més tard:
la pell cicatritza ara les estripades.
-
Bé. !Et seguire llegint.[Ofensiu]jos monts | 31-03-2009 | Valoració: 9
Somnis de perversitat en un jardí com a laberint.
Somni d'un edul, al no voler recordar al passat.
Salutacions Josep
l´Autor
25 Relats
59 Comentaris
31356 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52