Cercador
Amor transparent
Un relat de: TeodoraTan sols sóc un mirall de les teves fantasies;
tant de temps vas somiar que es feia real...
Però allò que tu no sabies és que els somnis
no es poden dominar: sovint es converteixen
en quelcom monstruós que et pot arrencar l’ànima.
Si et sembla que em pots atrapar,
em diverteix deixar-te frustrat i desaparèixer més enllà
i quan t’adorms al sofà perquè t’has fumat la maria,
em diverteix fer-me de carn i ossos per provocar-te un espant.
Saps que tinc el poder de ficar-me dins dels teus somnis,
de volar pel cel, tornar pel teu infern personal
i caminar sobre el mar dels teus dubtes
o de sobte, fer-te una mamada
per despertar-te dolçament cada matí:
no et sembla que ballar amb fantasmes
del passat és la hòstia de divertit, malparit?
Quan creus que m’estàs mossegant els mugrons,
em fonc amb l’albada i et quedes amb ganes
de tornar-me a posseir.
Quan et sembla que m’estàs penetrant
et clavo la meva daga en algun lloc
del teu cos que no sigui mortal:
és quelcom excitant turmentar
a un noiet que sap fer-se gran.
Si potser algun dia portes una convidada a casa
i a mi em sembla que es posa massa pesada
quan esteu cardant com si no hi hagués demà,
ella tan sols notarà un mà gelada al seu coll,
un parell de vells trucs i la mala pècora deixarà de respirar.
Tot això ho faig perquè t’ho mereixes;
perquè no saps estimar ni respectar
a cap dona real. Els psiquiatres diran
que tens algun tipus de malaltia desconcertant,
però mai trobaran una medicació adequada
ni sabran la nostra veritat...
tant de temps vas somiar que es feia real...
Però allò que tu no sabies és que els somnis
no es poden dominar: sovint es converteixen
en quelcom monstruós que et pot arrencar l’ànima.
Si et sembla que em pots atrapar,
em diverteix deixar-te frustrat i desaparèixer més enllà
i quan t’adorms al sofà perquè t’has fumat la maria,
em diverteix fer-me de carn i ossos per provocar-te un espant.
Saps que tinc el poder de ficar-me dins dels teus somnis,
de volar pel cel, tornar pel teu infern personal
i caminar sobre el mar dels teus dubtes
o de sobte, fer-te una mamada
per despertar-te dolçament cada matí:
no et sembla que ballar amb fantasmes
del passat és la hòstia de divertit, malparit?
Quan creus que m’estàs mossegant els mugrons,
em fonc amb l’albada i et quedes amb ganes
de tornar-me a posseir.
Quan et sembla que m’estàs penetrant
et clavo la meva daga en algun lloc
del teu cos que no sigui mortal:
és quelcom excitant turmentar
a un noiet que sap fer-se gran.
Si potser algun dia portes una convidada a casa
i a mi em sembla que es posa massa pesada
quan esteu cardant com si no hi hagués demà,
ella tan sols notarà un mà gelada al seu coll,
un parell de vells trucs i la mala pècora deixarà de respirar.
Tot això ho faig perquè t’ho mereixes;
perquè no saps estimar ni respectar
a cap dona real. Els psiquiatres diran
que tens algun tipus de malaltia desconcertant,
però mai trobaran una medicació adequada
ni sabran la nostra veritat...
Comentaris
-
L'altra realitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-10-2013 | Valoració: 10
Un gran relat Teodora, una barreja de realitat i somni ple de passió i vida energètica. Sexe, droga i rock and roll. Un plaer llegir-te. I una abraçada.
Aleix
l´Autor
25 Relats
59 Comentaris
31275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52