Persones al forn amb salsa de societat de consum

Un relat de: xelofont
(*)Ingredients:
4 persones
1 hipoteca
1 factura de la llum
1 factura del gas
1 factura de l’aigua
1 factura del telefon
2 crèdits personals
2 cotxes
3 móbils
15 obligacions
1 govern
3 o 4 poders fàctics

Per fer la salsa:
Un rajolí d’estrés
Una bona porció de falsa ilusió
3 o 4 bocins de desconeixement propi
Un litre del dia a dia per fer el caldo
Una mica de por, una mica d’enveja, una mica de propietat
Un bon pot de ceguera (se'n pot trobar per tot arreu)
Propaganda de qualsevol producte (se’n pot posar un o molts)

Preparació:

Primer de tot esperar que dues persones s’enamorin, una vegada hagi passat el temps necessari perquè es decideixin fer un pas, posar-los a viure en un pis o casa, preferentment casa.
En aquell moment s’introdueix l’hipoteca, afegint-li en el moment de cuinar un cotxe per decorar-la.
Deixar la hipoteca en aigua una estona, ja que té una textura esponjosa i ferà que augmenti de tamany en poc temps.
De mica en mica, i sense parar de remenar, afegir les factures, primer la de l’aigua, després la del gas i quant estigui tot ben barrejat, incloure-hi la del telefon i de la llum.
Esperar un temps i treure del foc i deixar reposar.
Una vegada les dues persones hagin portat al món una tercera, podem escaldar el primer credit personal i rapidament incloure dins de l’olla un altre cotxe.
De mica en mica, i a foc lent, anar espessint el plat amb els poders fàctics, s’ha d’anar en compte, ja que el gust que donen es subtil, pero son vitals pel resultat final del mateix.
Els móbils son menys importants i es poden afegir depenent del gust del consumidor, encara que es recomanable fer-ho el més aviat possible, perquè no quedessin massa durs.
Una vegada hagi passat una altre estona llarga deixar reposar un llarg temps.
Quant les dues persones hagin portat al món un quart èsser humà, llençar-lo directament a la barreja, no esperar massa, ja que el temps que hem parat la cocció podria produir una textura desagradable al finalitzar.
Pujar el foc, i vigilant que no es cremin, anar llençant a l’olla les 15 obligacions. Es molt important anar ràpid a l’intruduir-les, ja que es el toc final i no cal que es facin massa.
Una vegada s’ha deixat una bona estona a foc alt, compte a que no s’enganxi, afegir-hi el govern, aquest es la clau del gust final , ja que encara que sembli aparentment l’ingredient més important no treu el gust dels poders fàctics, que en definitiva, son els que realment fan apreciar el resultat de la recepta.
Ja podem retirar definitivament del foc la cassola. De mentres podem anar escalfant el forn a 220 graus, una vegada estigui a la temperatura desitjada podem posar la cassola a dins unes 2 o 3 horetes i ja podem començar a fer la salsa.

En un coci no gaire gran, col.locar la porció de falsa ilusió, no cal trossejar-la ja que després facilment es fa miques amb la batedora.
A continuació afegir una cullarada gran de caldo del dia a dia, previament bullit en una olla , sense deixar-lo reduir, ja que el gust, de per si molt fort, podria fer ressentir i tapar els altres gustos de la salsa i la clau es que es notin tots.
Inmediatament afegir un bon rajolí d’estrés, no cal ser prudent amb la quantitat ja que el seu sabor no es nota gaire peró dona el toc imprescindible per amorosir la salsa.
Podem sumar-li a la salsa ja, la porció de falsa ilusió, els bocins de desconeixement propi i també un polsim de por, unes gotetes d’enveja, una mica de propietat i sense por, un bon grapat de ceguera.
Una vegada tenim tots aquests ingredients passarem a batre amb la batedora fins aconseguir una textura fina amb l’ajuda del caldo del dia a dia restant.
Ja, per finalitzar , llençar-hi la propaganda del producte que un vulgui, s’ha de recordar que no es tritura i que es notarà en el paladar amb una agradable sensació de combinar un producte cru amb la textura suau del plat.

Treurem la cassola del forn i posarem la salsa per sobre i passarem a gratinar uns minuts fins que estigui daurat.
Com a decoració es pot presentar amb una fulleta de societat i dues insgnies del banc de Sabadell (o del que es vulgui) fetes amb pasta de full..
Per acompanyar el plat, que s’ha de servir calent, es recomana una ampolla de sang de la collita del segle XXI.
Espero que els agradi i que els vagi de gust

(*)es poden posar la quantitat de persones que es vulgui, la quantitat dels altres productes no cal canviar-la, el resultat es exactament el mateix.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    xelofont | 22-04-2012

    merci pels comentaris, no ho vull rellegir perquè mai m'agrada el que escric, per tant em quedo amb els vostres comentaris...

    Alex

  • Inclosa al llibre culinari[Ofensiu]
    markitus | 15-06-2011 | Valoració: 10

    Això és una recepta, la resta són tonteries...

  • Bona recepta![Ofensiu]
    nuriagau | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Una recepta que vaig trobar, ja fa temps, als darrers comentats i que tenia pendent de fer la meva petita aportació.

    M’ha semblat un relat diferent i original, irònic i humorístic però sense perdre un sabor agredolç de crítica social.

    Aquesta recepta de cuina que ens proposes és un àpat força conegut per molts i difícil de pair. Només amb una mica de sentit de l’humor es pot millor la digestió.

    Crec que és el primer cop que he passat pel teu espai, xelofont, però l’experiència m¡’ha resultat satisfactòria.

    Núria

  • Recepta senzilla de digestió difícil[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011

    ei, has preparat una recepta molt senzilla de llegir, fàcil d’imaginar, ... i amb ingredients força reals, asequibles i propers, ... però d’ingestió lenta i mal digerir, aix!

    És aquest un relat d’humor i crítica social, que té un regust amarg malgrat el somriure que provoca anar-ho llegint : de fet, el mateix que passa amb tantes altres coses de la vida diària, amb tantes notícies properes i llunyanes, amb la realitat que ens envolta i que coneixem, tot i que de vegades anem passant com si no deixèssim que ens afectés...

    Ara et deixo, que vaig a repassar les darreres factures, a veure si en algunes d’elles puc imaginar la forma de rebaixar l’import final, cosa que no estaria gens malament!
    I després, vaig a veure què puc preparar avui per dinar ;-))
    Però un altre dia tornaré, és clar, ja que veig que tinc altres relats teus per descobrir i no me'ls vull perdre... fins aviat, doncs!

    T’envio una abraçada de diumenge,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

xelofont

41 Relats

83 Comentaris

37650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
ni penso el que escric, ni tinc guió, ni tan sols ho remiro, full o pantalla en blanc i a veure que surt.
Per tant no hi ha perfecció però espero que almenys el resultat sigui fresc i sincer.
Tinc un blog " un pirata anomenat peter pan", suposo que amb el títol ja es pot imaginar el que es pot trobar a dins, i en l'escriptura reclamo això de mi, la meva cara més infantil, ja que la madurés és un premi que mai he entés, tal com el planteja el món que vivim.
El meu mail per qualsevol detallet és xelofont@hotmail.com



blog: http://unpirataanomenatpeterpan.blogspot.com/