Per un parell d'anys!

Un relat de: Eric Martinez
Recordo que li queia bé, de fet, li caic bé, encara estem en contacte. Però no, us puc assegurar, que el contacte que vam mantenir en aquella època, no és comparable al que puguem mantenir en aquesta. Sempre anàvem al mateix casal de joves, jo a fer classe, i ell a jugar amb els seus amics a aquella Play 3 que van posar a finals de mes, fruit d'una donació anònima. Un dia, el meu professor particular no es va presentar, i el meu "conegut", és trobava jugant sol sense cap amic al seu voltant.

-On estan els teus amics?
-I el teu profe?

Els dos ens vam encongir d'ombrós i vam decidir fer un futbolí. Entre conversa i conversa, em va explicar que s'hi havia enrotllat amb un munt de noies, i que encara no havia follat. Normal... vaig dir-li jo, encara ets massa jove, al que ell vacil·lava que ja tenia catorze anys.

Vaig decidir anar al lavabo, perquè m'estava pixant, i ell em va acompanyar. Ens vam posar els dos a un d'aquells urinaris individuals, un al costat de l'altre. Ell em va començar a mirar la polla, i en un reflex, va posar la seva mà va al meu penis, i me-l va agafar. Ens vam començar a besar...

-M'estàs posant molt calent...

A conseqüència d'aquesta frase, vaig baixar-li els pantalons, i vaig començar a mamar-li la polla.
Ell gemegava com un voltor, sentia el seu prepuci als llavis, però el que més em calentava eren els seus testicles que s'estampaven contra el meu mentó.

-Follem...

Va dir entre gemecs. I en un moviment, vaig posar-me rere seu, penetrant el meu membre en aquell anus verge.
Al principi li va fer mal, però al cap de dos segons em demanava que continues penetrant-lo. Ens vam escórrer a la vegada.

Si... però no...
La veritat sobre el que va succeir aquella tarda es que...

Ens trobàvem un al costat de l'altre als urinaris individuals, l'adolescent ros em va posar la mà al meu membre, i jo, que ja havia acabat d'orinar, li vaig treure la mà, em vaig cordar la bragueta, i li vaig dir.

-Donat un parell d'anys guapo, quan passin, i tu i jo tornarem a parlar.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Eric Martinez | 19-11-2017

    Moltísimes gràcies als dos!
    Una forta abraçada

    Eric

  • Prudència versus imprudència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2017 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat per descriure les dues versions dels fets, la impulsiva i la reflexiva, la prudent i la imprudent. Perquè una virtut també es pot convertir en el contrari. Una abraçada.

    Aleix

  • Nil de Castell Ruf | 14-11-2017 | Valoració: 10

    Bé, sort que al final ha prevalgut el seny. Jo al meu poema "No!" també exposo una situació semblant, encara que en diferent context. El teu, sorprèn pels dos finals possibles : el real i el fantasiós.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: