Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma

Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma

Alfred Hitchcock ("Rebecca", "Los pájaros", "Psicosis",...) va ser considerat un geni del cinema, en especial del gènere thriller o suspens, malgrat que la seva pel·lícula "Psicosis" (1960) va fer molt de mal al col·lectiu de persones amb trastorn mental, per l'associació deliberada de psicosi i violència. Hitckcock es va basar en una novela que explicava la vida real de l'assassí en sèrie Ed Gein.

Res més lluny de la realitat, avui en dia la ciència ha demostrat que qui té un trastorn mental és més susceptible que hagi rebut violència aliena, que no pas que sigui perpetrador la mateixa.

Els temps canvien, però els estereotips arrelats en la societat triguen generacions i generacions en canviar i es perpetuen. El mite de la "psicosi" ("psicosis" en castellà) o l'"esquizofrènia" arrenca de molt lluny en el temps. L'esquizofrènia és per a molts el trastorn psicòtic més conegut, tot i que només afecta un 1% de la població. Alguns diuen que l'esquizofrènia és la malaltia més complexa que existeix en l'ésser humà, mentre que altres en relativitzen els greujes i li treuen ferro.

Els conceptes "psicosi" i "psicopatia" han estat confosos al llarg de la història, en gran mesura per la semblança dels conceptes, i agreujat per pel·lícules com les de Hitchcock. Diu l'Oxford Advanced Learner's Compass: psy·cho /'saIkJU; NAmE -koU/ noun (pl. -os) (informal) a person who is mentally ill and who behaves in a very strange violent way.

La confusió del concepte comença en la mateixa llengua anglesa, que defineix "psycho" com a una malaltia mental, però en realitat quan els Americans o Anglesos diuen "psycho" es refereixen a la "psicopatia", i no pas a la "psicosi".

Malgrat tot, els tòpics es perpetuen en el temps, i fins avui en dia, hi ha artistes musicals que en treuen grans rendes. Veure: Ava Max "Sweet but psycho".

El Manual de Diagnòstics Estadístics (conegut per les seves sigles DSM, actualment en la versió 5) esborra de les seves categories diagnòstiques la "psicopatia" en considerar-la un concepte estigmatitzat i vinculat a la violència. En el seu lloc contempla el "trastorn antisocial de la personalitat", i així és com s'espera que aquest trastorn de la personalitat sigui desvinculat de la família de trastorns mentals com ho és la "psicosi".

L'any 2014 Obertament, l'associació catalana de lluita contra l'estigma per raons de salut mental, va publicar el seu primer Anuari de l'Observatori de mitjans de comunicació i salut mental. En aquell any, aquest observatori ja apuntava que els conceptes de "psicosi" i "esquizofrènia" eren els més maltractats en els mitjans. Dada que es va corroborar en l'informe de l'Anuari de l'any 2020, íntegrament dedicat a la psicosi i l'esquizofrènia.

Davant d'aquesta realitat l'estigma social que hem d'enfrontar els qui duem alguna d'aquestes etiquetes diagnòstiques suposa, en molts casos, un mur infranquejable.

Hi ha qui proposa abolir el terme "esquizofrènia", tal com diu l'article ¿Deberíamos abolir el término “esquizofrenia”?:

[...] Japó (desordre d'integració), Hong Kong i Taiwan (disfunció cognitivoperceptual) i Corea del Sud (desordre d'afinació) han remogut el terme “esquizofrènia” de la seva nosologia psiquiàtrica. Enquestes al Japó han demostrat que usuaris i professionals per igual estan satisfets amb la idea del canvi.[...]

[...] Al Japó el canvi va tenir lloc el 2002 després d'un llarg moviment emprès per una associació de familiars de persones diagnosticades amb esquizofrènia que creien que el terme era ambigu, donava molt mala imatge, era una càrrega per a tota la vida i estava associat al tracte inhumà que històricament havien rebut els pacients amb simptomatologia psicòtica. El terme que el va substituir va ser el de “desordre d'integració”, basat en el model de diàtesi-estrès, que explica el patiment com a resultat de “vulnerabilitats biològiques” amb reaccions dolentes a l'estrès natural de la vida. En aquest sentit, potser la proposta japonesa no representi el canvi més radical, tot i això, els pacients i els seus familiars semblen conformes amb ell, segons diu Koheler. I si tot això té sentit, és només en la mesura que el canvi obri la porta a un benestar més gran per als consumidors dels serveis de salut mental no només en termes identitaris i d'autoestima, sinó perquè la investigació psi que s'encoratja és aquella que parteix de les preguntes correctes. [...]

Psiquiatres com l'holandès Jim Van Oos es consideren partidaris de canviar-ne el nom i fan campanya perquè es dugui a terme.

La psicologia afirma que els problemes de salut mental tenen un origen bio-psico-social. La ciència, en ple segle XXI, encara no ha resolt els enigmes de la salut mental, en no existir marcadors biològics d'aquestes suposades malalties. Les neuro-imatges no són evidents en aquest sentit, és a dir, no poden establir biomarcadors. Mentre la comunitat de metges, psiquiatres i farmacòlegs, predominant en el sector, afirma que en els trastorns mentals hi ha un origen genètic, o sigui, que es tracta de "malalties cerebrals" que deriven en un desequilibri neuro-químic, i el que desencadena els trastorns és el "factor entorn" (conjunt d'experiències vitals, condicions o circumstàncies al llarg de la vida) ha de tractar-se necessàriament amb farmacologia, però també amb psicoteràpia i inserció socio-laboral o comunitària.

L'Antipsiquiatria és un moviment nascut als anys 60 i 70 del segle XX que vol desmuntar tots i cadascún dels arguments del sistema psiquiàtric imperant, i els seus "pseudo-tractaments", considerats per la OMS (Organització Mundial de la Salut, depenent de la ONU) tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, i que utilitzen la coerció com a mètode per: la sobremedicació, la teràpia electro-convulsiva, la contenció mecànica, l'esterilització forçosa, els ingressos involuntaris, l'estigma i discriminació, i un llarg etcètera de vulneracions de Drets Humans a la que moltíssimes persones amb trastorn mental s'han vist sotmeses des que la psiquiatria va fer-se'n càrrec dels "bojos" i "boges". Per això ens hem de remuntar al naixement dels Hospitals a l'Edat Mitjana.

El col·lectiu de persones "boges" ha passat d'una Edat Mitjana en la que se'ns acusava de bruixeria i érem cremats en fogueres; fins als camps d'extermini nazis, quan les persones amb discapacitat mental van ser el primer col·lectiu en voler ser eliminat a les cambres de gas; a ser víctimes de les lobotomies (pràctica considerada tortura des dels anys 70) i que li va valdre el Nobel de Medicina al seu inventor, el metge portuguès Egas Moniz; les teràpies electroconvulsives amb coma insulínic, eliminades per tortura també. La gran majoria de tortures a les quals hem estat sotmesos al llarg de la història augmenten amb la ideologia de l'eugenèsia, derivada del Darwinisme social, que avui en dia encara domina la ciència psiquiàtrica i amb què combreguen una bona part dels seus professionals.

Però actualment hi ha una creixent comunitat de professionals, familiars, usuaris, però sobretot activistes que denunciem la sistemàtica vulneració de Drets Humans que pateix el nostre col·lectiu. Encara que... Nosaltres seguim essent "els assassins del punyal" de "Psicosis", la pel·lícula de Hitchcock, que tan i tan mal ha causat en l'imaginari social i cultural de les nostres vides en relació a com veu la societat les persones amb trastorns mentals. Un estigma que arrela, perdura, es perpetua i contra el que cal lluitar sense descans.

La Global Alliance Against Stigma afirma que només les campanyes contra l'estigma, sostingudes en el temps, faran canviar la tendència per les properes generacions, i en aquesta lluita hi hem de prendre part tota la societat.

Jo només en sóc un més.

__________________________________